discovreymenorcaBonninsanso

Endesa
Saltar este contenido

La dimissió de la consejera Ruth Mateu i altres càrrecs de Més per Menorca

Esquerra de Menorca-Esquerra Unida

Ruth Mateu, en la rueda de prensa de despedida.
Ruth Mateu, en la rueda de prensa de despedida.

Davant la dimissió de la Consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu i altres càrrecs de Més per Menorca al Govern Balear, com a conseqüència d’haver-se posat al descobert les contractacions al director de la passada campanya electoral de Més, Esquerra de Menorca – Esquerra Unida vol expressar la seva preocupació per les irregularitats administratives descobertes en la contractació de serveis externs, fets que desgraciadament mostren una continuïtat en aquestes pràctiques poc ètiques amb les realitzades per governs anteriors. Si, precisament, un dels signes diferenciadors del nou govern era la transparència en la gestió administrativa, aquest descobriment posa en dubte aquell objectiu i afegeix més llenya al foc a la desconfiança de la ciutadania respecte a la política institucional.

Més enllà de la possible i no explicable desaparició de la Conselleria de Transparència queda patent la fragilitat actual de l’equip de govern amb la sortida de Més per Menorca, força política que s’hauria de felicitar per la valentia mostrada, en aquest cas, en desmarcar-se dels seus companys mallorquins, dels que no senten el seu suport. Resulta curiós que, a mitja legislatura, després de la crisi de Podem i de Més, el partit que aparentment ha sortit beneficiat és el Partit Socialista, que no ha patit cap mena de desgast en aquest temps.

Però existeix una altra qüestió que no surt en un debat públic que mai arriba al fons del problema, i que crisis com la que ara ha esclatat deixen en segon terme. Independentment de les males pràctiques en la gestió pública, totalment condemnables, no trobem a la suposada esquerra que governa plantejaments clars de transformació social. No veiem que es desenvolupin programes que impliquin canvis fonamentals a la vida social. La qüestió que ens hem de plantejar llavors és una altra: Quin model de societat es persegueix? Ens conformem amb lleugeres reformes, petits canvis que finalment només actuen com a pegats o cerquem solucions que modifiquin radicalment l’estat actual de les coses? La resposta a aquestes preguntes, que només es pot trobar en la participació democràtica de les majories socials en la presa de decisions i en la revisió de les actuals relacions de poder entre aquelles i les minories privilegiades, evitarien a més situacions com la d’aquests dies.

 


Deja un comentario

Tu dirección de email no será publicada.