Endesa
Saltar este contenido

La derrota més ignominiosa

Un article de Jordi Ribera

La imatge de RAI News
La imatge de RAI News
Aixií ilustra la radiotelevisió italiana el que està passant a Catalunya. Queda clar qui exerceix violència segons les imatges dels mitjans estrangers.

Espanya viu la seva derrota més ignominiosa. Les imatges de la Policia nacional i la Guàrdia civil  carregant, enduent-se urnes, disparant bales de goma contra votants, persones d’edat avançada ferides  són escenes que ja corren per totes les televisions i mitjans de comunicació del món. La marca España ha quedat avui absolutament tocada de mort ja que l’estat ha demostrat a tot el planeta que la única força que té a Catalunya és la d’uns cossos que han passat de ser de seguretat a repressors.

A nivell estatal potser encara es poden manipular els informatius per a fer creure a la gent  la ‘versió oficial’ dels fets, però els mitjans de comunicació estrangers no ‘traguen’. Només cal veure Le Monde (França), BBC News (Regne Unit) o Rai News (Itàlia) per constatar que Espanya està quedant molt malament. No els demano que entenguin els tres idiomes. Els repto a que mirin només les fotografies i imatges de televisió. La violència només es veu per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Les càrregues d’aquests cossos ja han causat ferits i ara només cal esperar que no assoleixin el trist paper dels paracaigudistes britànics a l’Ulster.

Però el mal que fan aquestes imatges no només és una qüestió de prestigi i prou. Si la premsa internacional denuncia tot això, com ja està fent, les tres cancelleries es veuran forçades a actuar per atendre les demandes de la seva població conscienciada per aquest mitjans.  I com es pot pressionar a un país que té un deute extern com l’actual?  I això només és un petit exemple.

I anem una mica més endavant. Quantes ferides s’han obert avui? Quanta gent de Catalunya  mai més veurà a Espanya amb els amteixos ulls tot recordant les càrregues policials? Cal assumir ja d’una vegada que Catalunya ja ha marxat emocionalment i ara el que caldrà és arribar a un acord el menys traumàtic possible per ambdues parts. Permetin-me un altre petit exemple. Quina importància se li dóna al tràfic de mercaderies, altrament exportiacions, per carreteres? I quantes conexions té Espanya amb França i la resta d’Europa? La meitat  de les actuals per autopista i per tren passen per Catalunya.

Tinguem clar que la marxa de Catalunya  serà un fet molt més prest del que ens imaginem. Bo seria que algú amb seny cerqués fórmules que facilitessin una entesa  que no acabi desagnant-no econòmicament a tots, menorquins inclosos.


Comentarios (2)

  1. Millor ara que mai…Fa anys que anem amb el feix d’un passat baix les botes dels Conquistadores. Si l’imperi d’Espanya acabà en Cuba 1898…és ara l’hora de demostrar-ho “Peti qui peti” mal horada-ment.

  2. Aún a riesgo de que no me publiquéis el comentario. Yo que pensaba que la prensa debía de ser independiente y aquí el “amigo” Jordi Ribera nos lanza otra soflama catalanísta. El mismo que aparece en las manifas con la camiseta de “catalonia”. La paradoja, es que de lo mismo que vosotros os quejáis de España lo realizáis aquí en Baleares y en la Comunidad Valenciana.

Deja un comentario

Tu dirección de email no será publicada.