Càritas agraeix als bisbes la mirada social des de les “perifèries” – menorca al día
Skip to content

Càritas agraeix als bisbes la mirada social des de les “perifèries”

Càritas Diocesana de Menorca

Càritas Diocesana de Menorca agraeix als bisbes del nostre país la seva profunda reflexió sobre la realitat social del nostre país que ofereixen a les comunitats cristianes i a tota la societat en la instrucció pastoral “Església, servidora dels pobres”, aprovada per la plenària episcopal d’aquest passat mes d’abril. Un document que posa al centre el missatge i el testimoni de Jesús, que va donar la seva vida per a tots, especialment en defensa dels més desfavorits, escampant un missatge d’amor i de servei com a eix fonamental de la vida humana.

És un motiu d’estímul per a la nostra institució, que és la Confederació oficial de les entitats d’acció caritativa i social de l’església catòlica a Espanya, la mirada que des de les perifèries de la precarietat ens ofereixen els bisbes en aquest document, en el que es fa un anàlisi exhaustiu dels efectes que la vulnerabilitat social ha tingut en els últims anys, i segueix tenint, per tants conciutadans i conciutadanes nostres, víctimes del que el papa Francesc ha definit amb encert com la “cultura del descart”.

Desitjam destacar alguns dels punts de la instrucció pastoral, els continguts ens semblen especialment il·luminadors per als eixos de l’acció i missió de Càritas.

Els immigrants, els més pobres

És el cas, per exemple, de l’anàlisi que s’aborda sobre “l’actualitat dels fluxos migratoris i els seus efectes”, que, com assenyala’n els bisbes, “estan reconfigurant Europa”. És important la referència que fan dels immigrants com “els pobres entre els pobres”, a més de recordar que “els immigrants pateixen més que ningú la crisi que ells no han provocat” i que “en aquests darrers temps, a causa de la preocupació del moment econòmic que vivim, se’ls han retallat els seus drets “. Molt significativa és també l’afirmació que es fa en la Instrucció que “els més pobres entre nosaltres són els estrangers sense papers, als quals no se’ls faciliten serveis socials bàsics “.

 La corrupció, un mal moral

Destacam també la reflexió pastoral que el document fa sobre la corrupció, sobretot pel que suposa de “seriosa ofensa per els que estan patint les estretors derivades de la crisi”. Fem nostres les paraules de la instrucció quan els bisbes assenyalen que “aquests abusos trenquen greument la solidaritat i sembren la desconfiança social” i són “una conducta èticament reprovable”.

En aquest sentit, aplaudim la crida urgent a “recuperar una economia basada en l’ètica i en el bé comú per sobre dels interessos individuals i egoistes”, així com la
constatació que “la crisi no ha estat igual per a tots” i que “per alguns, amb prou feines han canviat les coses”. De gran valentia, a més, és la denúncia, reiteradament expressada per la nostra Confederació, que “aspectes com la lluita contra la pobresa, un ideal compartit de justícia social i de solidaritat -que haurien de centrar el nostre projecte com nació-, se sacrifiquen en nom del creixement econòmic”.

Les persones, al centre

Agraïm als bisbes la seva exhortació a “recuperar la dimensió ètica de l’economia, i d’una ètica ‘amiga’ de la persona”. Açò vol dir una cosa tan primordial per Càritas com posar a les persones en el centre de qualsevol model de creixement. En coherència amb açò, els bisbes recorden que “aquesta tasca de restablir la justícia mitjançant la redistribució està especialment indicada en moments com els que estam vivint”, i que resulta “de vital importància per a l’harmonia de la vida social”.

Els bisbes apel·len a la responsabilitat de la comunitat política “de garantir la realització dels drets dels seus ciutadans” i de “promoure les condicions necessàries perquè, amb la col·laboració de tota la societat, els drets econòmics-socials puguin ser satisfets, com el dret al treball digne, a un habitatge adequat, l’atenció de la salut, i a una educació en igualtat i llibertat”. Parlam dels fronts prioritaris de la acció de Càritas per a garantir l’accés cada vegada més precari als drets bàsics dels més vulnerables.

Viure una espiritualitat encarnada en els pobres

Especialment inspiradora resulta l’exhortació pastoral que els bisbes ens llancen per viure a fons “l’espiritualitat que anima als que treballen en el camp caritatiu i social”, que “no és una espiritualitat més” sinó una “espiritualitat encarnada i d’ulls i oïdes oberts als pobres, una espiritualitat de la tendresa i de la gràcia”, que és, precisament, la que inspira aquesta sortida a l’escolta de l’altre que defineix el model d’acompanyament de Càritas. Com a Església que som, Càritas no pot tancar els ulls a la realitat sagnant de centenars de mils de persones, imitant l’exemple i el missatge de Jesucrist, el nostre mestre i pastor de la comunitat de seguidors seus.

Propostes

Sabem que “la pobresa no és conseqüència d’un fatalisme inexorable, té causes responsables” i que “darrere la crisi hi ha mecanismes econòmics, financers, socials, i polítics”, tant locals, nacionals com internacionals. Elogiam, en aquest sentit, les propostes que llancen els bisbes al final del document, que van des de la creació de llocs de treball (empreses) o la de garantir drets i mantenir l’estat social de benestar (administracions públiques), fins a que cada un de nosaltres “orientem les nostres vides cap a actituds de vida més austeres i models de consum més sostenibles”. Per aquest motiu Càritas renova el seu compromís a desenvolupar, des de la coherència ètica amb els nostres valors, iniciatives conjuntes i de treball amb xarxa amb empreses i altres institucions socials a donar suport i apostar, també amb els recursos eclesials, per les finances ètiques, els microcrèdits i les empreses d’economia social.

Des de Càritas agraïm la proposta dels nostres bisbes de voler guiar la nostra comunitat cristiana a la recerca de projectes que tendeixen a valorar, especialment, a qui més ho necessita, a aquells que han quedat exclosos de la societat i a pensar, en primer lloc, a favor dels més pobres i desemparats, perquè els “descartats” socialment són els nostres germans.

 


Deja un comentario

Your email address will not be published.