La Política Europea d’ asil com a perversió col·lectiva :Impotència fingida o el joc de passar-se la pilota – menorca al día
Skip to content

La Política Europea d’ asil com a perversió col·lectiva :Impotència fingida o el joc de passar-se la pilota

Un article d'opinió de Carme Cardona


Com a ciutadana i membre de la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca, havent escoltat amb interès als ponents de la taula redona de dia 22 de Setembre organitzada per la Escola de Salut Pública , voldria exposar la meva opinió i reflexions personals al respecte. No ho faig com a portaveu de la Plataforma, ja que no vam ser convidats a participar com a col·lectiu ciutadà ,qüestió sense importància per a la majoria.

Primer de tot dir lo obvi : que la situació infrahumana en la que es troben els refugiats es una absoluta vergonya per a tots. Els convidats a la taula, amb trajectòries professionals reconegudes, ho van expressar de diferents formes i,sobradament documentats i amb càrrecs de responsabilitat (Comissió Europea, CEAR; Médicos del Mundo i Fons Menorquí),van reiterar la seva denúncia avalats pels seus coneixements sobre el tema i dades, gràfics i vivències pròpies.

Segons el president de Médicos del Mundo ,els voluntaris que van als camps de refugiats arriben més afectats que els que venen del Congo :No es fàcil suportar la idea, va dir ,de que tant dolor sigui consentit dins la nostra Europa, dins casa nostra: per les nostres institucions i per les nostres poblacions. Produeix molta impotència la falta de resposta política,quan un està cara a cara amb el dolor de l’ altre .

I les ONGS ,les que segueixen treballant dur als camps en aquest moment, estan salvant la cara a Europa .Aquests dies dues voluntàries menorquines,membres actives de la plataforma,ens ho corroboren des del camp de Petra,al nord de Grècia. Grècia ,de pas, es abusada per la UE i pels seus pactes de la vergonya amb Turquia. El gran poble grec aguanta, de forma exemplar el pes de la falta de generositat europea sobre les seves castigades esquenes. No crec que ho pugui sostenir gaire temps més, si no es posa remei.

Els ponents van apuntar que, malgrat convencions , comissions , discursos i denuncies de múltiples organismes nacionals, internacionals i ONG , la situació no canviarà perquè hi ha una clara falta de voluntat política .I els polítics,ja ho sabem, es mouen a cops electorals. (Reclamem que dediquin un moment a clarificar les seves posicions i a fer alguna cosa al respecte d’ una vegada? ).

Ara ,els nacionals, estan entretinguts entre ells,jugant a les cadires. Diuen que ens volen governar i no poden respondre pel que van pactar fa un any. Estan ocupats en altres assumptes . En aquest punt,com va fer la Eurodiputada de la taula,el polític/a gira cua i fa un moviment indecent cap al ciutadà .(touché,l’he vist un munt de vegades aquest moviment ).Llavors xerra amb vehemència i certa veu impotent de la importància de la pressió ciutadana a tots els estats i als polítics que els governen -que son ells -com a “única manera” de que es modifiquin les polítiques d’asil i migracions i es respectin els drets humans. Es impotència fingida açò,Sra.? O una mostra d’ incompetència ?Perquè en la seva opinió no es el Sistema que els manté el que no funciona,-alerta!-vostè no es “anti-sistema “(,ho va deixar ben clar al començar la ponència,per si de cas …) i tots sabem que una cosa que no funciona sense pressió, en realitat no funciona.

Algú hauria de donar-se per al·ludit .Però no. Ens passa la pilota. Vol conservar la cadira perquè el problema no es seu,sempre es de algú altre .Al·lucinant, el joc. Es un cercle d’ irresponsables demòcrates passant-se la pilota, ara cap amunt (no tinc prou competències i blablabla, cosa dels tècnics,que en saben més.. ) o cap avall (culpa vostra per votar a qui voteu,ja us ho pensareu la propera elecció,mobilitzeu-vos,pressioneu,us necessitem actius,etc……) La qüestió es tirar pilotes fora. Vostè creu que no tenim res més a fer,els ciutadans que estar vigilant els polítics i pressionar-los amb constants mobilitzacions?

Vull fer unes preguntes més, que no em vaig atrevir a fer quan vaig rebre la pilotada: Creu vostè, Sra. Eurodiputada, que dono consentiment i contribueixo,amb el procediment silenci,mirant cap a una altre banda o amb un vot mal enfocat , a construir el futur sobre una catifa de persones trepitjades,drets vulnerats,infants ofegats i dones violades? No creu que es pervers que ens digui açò en un sistema que arriba a impedir la solidaritat entre els pobles i les persones i fa impossible un corredor humanitari al Mediterrani demandat per milers de ciutadans des de fa un any?

Creu , de veritat, que pot passar la responsabilitat al ciutadà per no pressionar suficient als polítics a sou fixe que pul·lulen pels despatxos dels Parlaments de reunió en reunió i em vol assegurar que no ho poden resoldre vostès solets?Que funcionen per pressió en un tema de drets fonamentals? No accepto la pilota,em sap greu .I li diré perquè :cap ciutadà, repeteixo,cap ,ha votat a favor de vulnerar la Convenció de Ginebra o el dret d asil ni la ruptura dels principis i valors de la UE. No hem votat que sí al tancament de passos segurs pels que fugen d’ una terrible guerra i mantenim una maquinària ingent de procediments burocràtics impossibles de seguir pels ciutadans ni pels refugiats,justificant així el sou d’ una cadena de funcionaris inútils inacabable que remenen papers tot lo dia a càrrec nostre. I el buit de responsables polítics als que interpel·lar demanant explicacions ens deixa impotents,una vegada més.

Marejar es el que està fent el Parlament Europeu i l’ espanyol i,sense embuts,amb els nostres vots ens prenen el pel.

Romandrem així captius i sense sobirania molt temps,encara? Altre cosa es la autocrítica i reconèixer la comoditat de no voler mirar amb suficient atenció la realitat del nostre país i admetre la falta de cultura política que permet a alguns utilitzar la por de la gent segons convé : La prova es Melilla. Aquí,la Espanya més racista mostra les cartes i es el Dòberman que Europa necessita, vulnerant tot lo vulnerable sense alçar una cella. CEAR ho confirma una i altre vegada i sembla que, de moment, no passa factura electoral:es el gos de casa . ( per cert,la intervenció de la ponent del CEAR em va semblar magnífica i compromesa amb la protecció dels drets a la frontera sud ).

Els partits conservadors utilitzen la por i a la mitja veritat per a captar vots .Un dia es diu “islamofòbia” , l’ altre ·”que vienen los rojos” i quan hi ha que augmentar la dosi tots som” filoterroristes i venezolans” . I lo de la seguretat no cola. Vaja excusa .No em sentiré mes insegura quan arribin les 10 persones que ens correspon acollir a Menorca (..i que mai arriben ..) Creuen que viure damunt una catifa de sang ens donarà més seguretat?

També la crisi econòmica fomenta el rebuig .I es mentida que una majoria de la població rebutgi els refugiats,ni que la seva arribada sigui perjudicial a la nostra economia. Mentida . (A més,en tot cas, com deia l’enyorat Sampedro ,el lliurepensador:”en mi hambre mando yo”)..“Pensaven que es protegien del Sud i el sud està dins d’ Europa”.

La conclusió es :ens enreden i ens fan sentir impotents a un sistema que no funciona i que, de pas, desanima i desmobilitza al ciutadà .No ho hauríem de permetre, ens hi va la dignitat .

Un sistema econòmic i ,polític que consent aquesta situació a les fronteres e impedeix la solidaritat i la generositat entre els pobles i les persones i tapa o maquilla la seva pudor, es un sistema putrefacte. Europa l’ ha triat. I put .

Ens hauríem de demanar :Val la pena prostituir-se per conservar aquesta Europa? (En aquest punt de la taula redona ,la ANTISISTEMA indignada que hi ha en jo,amb la sang encesa podria haver dit:”Boti boti boti fill d Europa es qui no boti “.Però vaig optar pel “p… silenci “,que es la veu de la majoria ,apel·lant al maleït seny ,pudent i açò que no m’ agrada que em prenguin el pel…).

Volem solidaritat i generositat,la majoria. Som molts més,estic convençuda. Només falta que ho demostrem i reclamem ,amb força de majoria sensible, el que volem: Volem i exigim al Govern visats de trànsit humanitaris pels refugiats!!Passatge segur Ja ¡! Carme Cardona,membre de la Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca


Comment

  1. Mercès Carme per aquesta opinió valenta i ben pensada si bé jo opino que a la manca de voler polític, són els particulars (les famílies) que podrien obrir les portes de ca’seva per acollir i enllestir socialment els refugiats mitjantzant les ONGs, perquè contrariament als inmigrants els refugiats no tenen on caure morts.

Respuesta a Molo. Cancelar respuesta

Your email address will not be published.