Saltar este contenido

Discurs de la Diada

Susana Mora, presidenta del Consell Insular de Menorca

Susana Mora.
Susana Mora.


Senyora Presidenta del govern, batllesses i batlles, Diputades i Diputats, Senadora, Senyores i senyors…

Siguin benvingudes i benvinguts a l’acte institucional on commemoram la Diada del Poble de Menorca en el dia de Sant Antoni, patró de la nostra illa.

La celebració de Sant Antoni és d’una llarga i arrelada tradició arreu de Menorca i, d’una manera ben remarcable, a Ciutadella, on la festa cívica i religiosa és viscuda amb una especial intensitat.

I, d’ençà que l’any 1981 el Consell Insular va declarar dia 17 de gener Diada del Poble de Menorca, Sant Antoni ha passat a ser també una fita ben assenyalada en el calendari polític i institucional.

Sol esser un moment propici per a la reflexió col·lectiva. Per a recordar d’on venim. Per a qüestionar allà on som. Per a debatre cap on hem d’enfilar el rumb del nostro futur.

Sant Antoni és, sens dubte, una fita de gran valor simbòlic, un moment on la convidada pública i esperançada a mirar amb confiança i amb seny cap endavant guanya un sentit especial.

Les expressions de voluntat de diàleg i d’acord les solem encomanar, moltes vegades, a la gran càrrega de simbolisme cívic i religiós que té la festa de Sant Antoni. Ho hauríem de fer sempre des del màxim respecte als seus significats.

Les trobades i balls populars i les foganyes i torrades que ens convoquen arreu, són expressions ben sinceres d’un poble que sap fer festa. Així com les celebracions religioses són clares manifestacions de l’espiritualitat del poble de Menorca.

El comportament polític ha de saber estar a l’alçada de tot allò que any rere any ens demostren les ciutadanes i ciutadans de Menorca per Sant Antoni.

La política és l’únic instrument legítim que tenim per avançar cap a la prosperitat de totes i de tots. Hem de voler fer arribar el benestar a tothom, sense exclusions. I, de manera ben especial, a qui passa majors dificultats.

Hem de recuperar la confiança de totes i de tots. Des de la sinceritat exemplar de les accions i de les paraules de totes i de tots.

Hem de recuperar el valor de la confiança com a eina per a construir una societat millor per a les nostres filles i els nostros fills.

Hem de consolidar els nostros drets. Ho hem de fer amb perseverança i amb tenacitat. Pedra a pedra. Amb la consistència de la pared seca.

I hem d’aixecar nous drets amb la perseverança i precisió d’un paredador.

Som la tercera dona que presideix el Consell Insular de Menorca.

Les dones tenim un paper cada vegada més principal en la nostra societat. Però no sempre ha estat així. I encara no hi som prou presents ni fer-hi prop.

Menorca no seria com és sense la feina sacrificada de tantes dones oblidades i silenciades. Avui i al llarg de la nostra història. Per açò hem volgut donar-li, enguany, als actes de Sant Antoni, una certa mirada des dels ulls d’una dona anònima, d’una de les tantes dones anònimes (sempre massa anònimes, inconegudes) com han tingut i tenen papers transcendents en la nostra societat.

El paisatge tan ben esquitxat de vida que vivim cada dia i que tant ens enorgulleix no seria el que és sense la feina callada de tantes madones com li han donat forma amb la seva vida sacrificada de mares, mestresses de casa, moltes vegades treballadores assalariades a ca d’altri i sempre pageses.

No podríem entendre avui ni el turisme ni la feina de les fàbriques ni els tallers, de les oficines i els comerços, de les escoles o dels hospitals, sense la presència imprescindible (i tantes vegades el lideratge efectiu) de les dones.

Ha estat una lluita de molt de temps. Una lluita que encara troba els grops de pitjors salaris, de les dificultats tantes vegades insalvables per a la conciliació, de la incomprensió i de la prepotència (quan no de la repugnant violència) mascles.

En la dialèctica dels mèrits, les dones lluitam massa vegades (encara) amb eines i fins i tot amb regles diferents. Hem de superar les desigualtats d’una vegada per totes. La igualtat ha d’empeltar totes les actituds, els comportaments de totes i de tots.

Hem de construir noves oportunitats perquè Menorca sigui la pàtria del coneixement, perquè cap persona jove no hagi de partir mai més a trobar feina a un altra indret per manca d’oportunitats, per un excés de capacitat.

No ens podem permetre el luxe de perdre el millor del nostro futur, els nostros i les nostres joves més ben preparades.

En aquesta feina ens hi hem de convocar tots a la una: les institucions, els empresaris, les forces sindicals, els mestres i les mestresses…

En definitiva, la societat civil que tots vostès que són avui aquí tan dignament representen.

Vivim en una societat complexe i plural, on cadascú s’expressa i viu com considera. Des del respecte, sempre, a qui pensa d’una manera diferent.

Les ciutadanes i ciutadans de Menorca hem demostrat que sabem viure i conviure. Hem demostrat que som capaços de modular les nostres ambicions i les nostres creences en benefici de la cohesió social i del respecte a la diferència.

La manifestació cívica de les aspiracions de prosperitat i de benestar sempre ha tingut en consideració (a Menorca) els anhels distints d’altres ciutadanes i ciutadans. Així s’ha expressat sempre –des de la pluralitat– la societat menorquina.

N’hem de recuperar l’exemple per a la política. Des de la convicció que el camí de l’acord només pot avançar quan s’ha bastit sobre la renúncia generosa per part de tothom.

Hem de saber compartir la generositat de la renúncia.

La discrepància política, natural i legítima, no hauria de ser mai un obstacle insalvable a l’hora de definir el camí cap al futur, cap al benestar dels nostres hereus generacionals.

No hem de voler mai una política que provoqui enderrossalls ni una política que aixequi enderrossalls. No hem de capficar-nos mai en la política del fer i del desfer.

Hem de treballar, amb dedicació, en l’edificació sòlida i perdurable d’una societat que faci de l’equitat i de la justícia els fonaments de la cohesió social, que obri sempre portells a la cultura i el benestar, a la prosperitat i als nous coneixements. Que construeixi botadors socials perquè els més desvalguts per la fortuna tinguin les mateixes oportunitats de prosperar.

Treballar per a la igualtat no és tractar els diferents per un igual, sinó equiparar les seves oportunitats des de l’equitat.

La diversitat viu la normalitat serena de les places i els carrers de la nostra illa. I és que respectar-nos es respectar qui pensa diferent.

Entendre la diferència és la millor manera d’entendre’ns a nosaltres mateixos. La tolerància és el ciment que enforteix la nostra convivència.

Els únics murs que s’han d’aixecar a Menorca ho han de ser contra la intransigència i el fanatisme. I no hi ha cap antídot tan eficaç, contra la intolerància, que l’educació.

Una educació (i una formació, també) que necessitam i volem plena i equitativa, perdurable. Ha de recórrer totes les etapes, des del primer moment de la vida fins a la plenitud de la gent gran. Amb una empenta més que necessitam donar encara a l’etapa més primerenca, tan important. La que va de la naixença als tres anys.

Hem de saber sacrificar –totes i tots– una part de les conviccions pròpies en benefici d’una prosperitat compartida per part de totes i de tots, sense exclusions.

Açò no ha de ser entès mai com un acte de feblesa, ben al contrari.

La generositat només és possible a partir de la solidesa de les pròpies conviccions. Només des de la fermesa en les idees es pot entendre el valor superior de l’acord perdurable, del consens sobre el que aixecar el futur.

Tenim molts de reptes com a societat. Hem d’obrir-nos al món tan canviant del segle XXI sense perdre el peu del millor de la nostra tradició, de la Llengua i de la cultura que ens va llegar la conquesta catalana que avui commemoram.

Hem de preservar la nostra identitat sense tancar les finestres als nous oratges que bufen al món.

I hem de ser sempre del tot exigents amb qui –sigui qui sigui– ens nega o ens regateja els nostres drets, els necessaris recursos –en retorn dels nostros esforços col·lectius–, així com l’accés a les suficients i legítimes oportunitats i serveis.

Necessitam d’un bon Règim Especial que doni alè a les nostres empreses, que permeti de competir en igualtat de condicions els nostros productes i matèries primeres. Hem d’arribar a poder veure la condició insular com una oportunitat de distinció i no com una llosa per a la competitivitat i el desenvolupament.

Hem de bastir un pont virtual per on puguin transitar, sense peatges, la cultura i el coneixement. D’anada i de tornada. Un pont d’intel·ligència que faci possibles les indústries del futur, que s’hi fonamenten a partir de la creació i de la investigació.

I necessitam garantir una connectivitat suficient durant tot l’any, regular, eficient, accessible i puntual. Amb les altres illes balears, amb la península i amb les principals ciutats continentals.

Hem avançat (i tant que sí!) amb el descompte del 75%, però hem de trobar la millor manera per tal que l’important esforç públic que significa tengui una correspondència justa en les tarifes.

No hem de callar mai a l’hora de reclamar allò que en justícia ens correspon. No hem de defallir mai en la reivindicació d’allò que legítimament ens pertoca. Fins aconseguir la Menorca que les menorquines i els menorquins ens mereixem.

On, quan i davant qui sigui, la nostra ha de ser una veu responsable i serena, educada i ferma. Però ha de ser també una veu sempre clara i contundent, sempre en defensa dels valors de Menorca i els interessos de les menorquines i els menorquins.

I ho hem de saber fer des de la suma de tots els esforços i de totes les aspiracions. Tots i totes a la una. Amb respecte i confiança.

Com ens ensenyen cada any, tal dia com avui, per Sant Antoni, des de fa tants d’anys, les ciutadanes i els ciutadans de Menorca amb el seu exemple de civisme.

Menorca sempre ha estat i serà lleial en la vindicació. Però també ha estat i serà sempre exigent. Des de la legitimitat i des de la més ferma convicció.

La lleialtat és antagonista de la submissió. És la mostra de respecte de qui és i se sent respectat. Menorca és i serà lleial perquè se sent respectada. I així seguirà essent en el futur. N’estic convençuda.

La nostra és una societat madura, assenyada i plena d’empenta. Ni es mereixia ni es mereix quedar mai més a les fosques, sense llum.

Que l’enorme civisme demostrat durant aquells tres fatídics dies per les menorquines i els menorquins no enganyi ningú. Les menorquines i menorquins no toleraran ni una sola apagada més. Les causes van ser naturals, el ditxós cap de fibló. Però en tota societat que es vol moderna, la capacitat de previsió ha de saber superar els tràngols de qualsevol contingència, per més dura i poc previsible que aquesta sigui. Mai més. El fet de no ser culpables no ens eximeix de ser responsables. I la responsabilitat ens obliga, ara més que mai, a la màxima exigència. Mai més.

Però l’energia no és només un gran problema de present. És, amb l’aigo, un dels grans reptes que exigeixen del més ample consens social i de la més compromesa i decidida acció política.

Som Reserva de Biosfera i n’esteim orgullosos. Hem de trobar resposta a les necessitats energètiques de futur en l’equilibri, massa vegades inestable, entre el creixement econòmic i la preservació del territori i del paisatge.

El camí del creixement només pot passar per les energies renovables.

I no basta aquí amb ser responsables. Hem de ser, també, co-responsables.

Hem de seguir avançant cap al creixement per la nostra pròpia via.

Amb decisió. Sense renunciar mai al camí fet fins ara. Sense fer cas als cants de les sirenes interessades del dessarrollisme al galop.

Sense voler viure a crèdit de les futures generacions. Sense pigar brandades innecessàries amb el timó.

Així com hem de garantir sempre el benestar de les persones majors, que ens han llegat la Menorca plena, polida i efervescent on vivim, hem de saber llaurar el futur de manera que els nostros fills i néts rebin una illa caramulla d’oportunitats en un entorn social i paisatgístic com el que totes i tots vivim cada dia. Per una avidesa injustificable, no els podem deixar una Menorca esbravada.

Hem de cercar nous equilibris amb l’objectiu fixat en l’excel·lència i en la seguretat. La nostra oferta turística ha de ser plural i variada, però sempre des de la màxima qualitat. Amb més i millors serveis i més diversos. Sempre des del més gran respecte al treball ben fet i remunerat d’una manera justa. Els guanys han d’arribar (de manera suficient, digna i estable) a tots els protagonistes. Des de les persones que preserven el confort dels turistes en els establiments fins les que els atenen arreu. Des de qui planifica i dirigeix a qui ens proveeix de les millors matèries primeres de la mar i del camp. La gent de la pagesia qui, endemés (no ho oblidem mai), ens ha llegat i ens preserva el paisatge.

Commemoram avui els 731 anys de la conquesta de Menorca per Alfons el Liberal.

Els vaixells del Rei Alfons ens van dur la llengua i la cultura que ens identifica, les eines amb que ens comprenem, ens entenem i ens explicam. Som qui som i som com som: diversos, plurals i amb la mirada i les portes obertes al món.

D’aquí una estona tindrà lloc al Principal el concert de Sant Antoni, que enguany vol retre un reconeixement públic a Traginada, el grup de música que, just quan el Consell naixia, va posar ritme i veu a les enormes ganes que llavors tenia Menorca de ser ella mateixa i d’explicar-se amb les seves pròpies paraules, amb les arrels en la tradició més ben entesa i amb una mirada del tot contemporània, cosmopolita. Així com voldríem Menorca avui i sempre.

Els polítics solem esquitxar els nostros discursos amb la veu de qualque poeta. Em permetin que acabi enguany amb les belles paraules d’un poeta anònim, popular, qui, amb una al·legoria d’una bellesa i una senzillesa enormes, va saber expressar la meravella de la vida, l’encontre prodigiós de la natura i el treball ben fet, a tot allò a què hauríem d’aspirar sempre.

Ben segur que els mateixos mots ressonaran d’aquí una estona en el Principal, dits per unes veus molt més afinades que no la meva.

Diuen així:

Es brins se tornen espigues,
Ses espigues donen gra,
Es gra se torna farina
I sa farina bon pa.

Molt bon Sant Antoni tenguin. I molts anys a tots els Antonis i totes les Antònies.


Comentario

Deja un comentario

Tu dirección de email no será publicada.