Saltar este contenido

Un immens desencís

Un article de Josep Ballbé i Urrit


No combrego amb cap dels dos màxims exponents polítics del bipartidisme espanyol. Tenia, tanmateix, la remota esperança que la moció de censura que va fer plegar en Mariano Rajoy facilitaria un tarannà més com cal al seu successor (en Pedro Sánchez). Al cap d´uns mesos dalt de la trona, mentre escric aquest article –just quan acaba de convocar eleccions generals pel 28 d´abril– concloc que no n´encerta ni una. M´ha decebut totalment, de cap a peus. Dit d´altra manera, sense voler carregar tan sols en contra d´ell, estic convençut que ens governa –arreu– gent amb massa poc nivell. Demostren que són molt curts de gambals.

Sense anar més lluny, cenyint-me a qui teòricament remena les cireres a hores d´ara, d´altra manera no puc interpretar la decisió de fixar la convocatòria d´eleccions generals pel 28 d´abril. Per diferents motius. El primer de tots perquè sempre es deixa condicionar pel pensament dels seus anomenats “barons”: allò que algú va qualificar d´un autèntic cementiri de “mòmies polítiques”. Entre ells, Felipe Gonzàlez, Emiliano García Page, Guillermo Fernández Vara, Francisco Javier Lambán, Javier Fernández, etcètera.

Posat a citar altres arguments que avalin la meva tesi, què ho fa que no hagi demostrat el seny d´agrupar (o encabir) la consulta el dia que ja es trobaven fixades les eleccions municipals ? Encara que tan sols fos per allò d´un superimportant estalvi de costos. I més ara que el dèficit públic s´enfila de manera suïcida a límits esparverants. Com podrà justificar la duplicitat d´una despesa electoral en menys d´un mes ? Vol retornar, tal vegada, a la tesi pepera del “España va bien”?

S´han parat a pensar –ell i la pinya dels assessors que l´envolten i l´ aclamen– que bona part de la campanya electoral s´escaurà dins el període de Setmana santa ? Malgrat que algú em retraurà la total dissociació entre temes polítics i religiosos, com “entabanaran” una bona part del personal…quan massa gent serà fent vacances primaverals ? És que no el paguen per a pensar ? E

n algun moment considerarà/valorarà els altíssims percentatges d´abstenció d´allò que els ianquis van batejar com “the silent majority”? D´alguna forma dóna massa facilitats als grupúscols ultradretans i populistes… La qual cosa podria comportar –en una situació hipotètica– una aliança de vots de gent alineada amb opcions fastigosament repel·lents. Llavors, hi haurà plors i cruixir de dents, però ja serà tard. Els drets socials de classes desfavorides, immigrants, discapacitats, pensionistes, estudiants i altres indrets trontollaran. Ni això el fa pensar mínimament ?

No m´interessa gens ni mica el pensament que pretengu exposar en el llibre “Manual de resistencia” que acaba de treure al mercat. Jo no seré un d´aquells als qui pugui engalipar, per moltes i variades raons. Després de no aclarir l´embolat de la seva tesi universitària, tinc el dret a malpensar que podria no haver-lo escrit ell mateix… Alguns crítics apunten la figura de la periodista Irene Lozano (actual secretària d´estat de l´Espanya Global) com aquella que podria ésser darrere de l´entrellat. Amb el greu afegit d´unes declaracions recents (a la cadena britànica Sky News) on ha tingut la santa barra d´equiparar la volació amb el referèndum independentista català…

Si en Pedro Sánchez fos coherent i fes palès un mínim de coratge, les potes del tamboret on s´asseu la persona que ha pronunciat aquesta infàmia s´haurien serrat mitjançant una destitució fulminant.

Plantejo, finalment, prendre actituds de seny i coratge. Hem d´inflar el velam d´un vaixell esperançat amb ànims d´engegar a dida tots aquests polítics inoportuns i justets que difícilment mereixen ocupar càrrecs on el poble pinta ben poc. Justament per això, reitero que tinc un immens desencís.


Comentarios (2)

  1. Quin article més fluixet.

    Descalificaciones gratuites i simplistes, desde una óptica partidista.

    Costa de creure que l’autor hagi estat de debó decebut, donat el seu posicionament gens progresiste.

    Els que estem decebuts som els que desitjem uns presupostos socials, i els veiem rebutjats per les dretes espanyoles i les dretes independentistes., concentrades ambdues en promoure enfrontaments caïnites per tal de mantenir les seves posicions oligàrquiques.

    Menys nacionalismes egoistes i més pensar en les persones, en la salud, en la cultura i en el mon.

  2. … no entiendo esa supuesta importancia que pueda tener la coincidencia con semana santa… los que se hayan ido de vacaciones ya habrán vuelto, y nada impide que estando de viaje se informen del programa de los partidos… y respecto de las celebraciones confesionales, no merecen respeto como para tenerlas en cuenta para nada, como dicen los líderes del partido podrido, meapilas declarados… yo no veo ahí ninguna ofensa, la ofensa es que el país se pare por unas viejas costumbres reaccionarias y fanáticas que casi nadie sigue ya, afortunadamente…

Deja un comentario

Tu dirección de email no será publicada.