República 2020

Enguany serà impossible celebrar com tants d’altres 14 d’abril el dia de la República en el cementiri de Maó amb l’homenatge als qui van lluitar per ella en la guerra civil i en l’eterna postguerra, aquest temps de sang, dolor i sofriment que encara alguns -molts més dels que puguem pensar- reivindiquen sense rubor ni remordiment.

No podrem celebrar aquest dia pel confinament al qual ens sotmet una malaltia silenciosa, les conseqüències econòmiques, socials i laborals de la qual poden suposar una tragèdia per a moltes famílies treballadores si no som capaços com a societat de forçar una sortida social i solidària a aquesta crisi sanitària. Les classes treballadores han d’estar molt atentes a les polítiques que es vulguin organitzar des de les diferents institucions per no acabar pagant la factura de la recuperació com ja va ocórrer el 2008. Aquest és el moment de dir NO a qualsevol mesura que impliqui noves retallades a uns drets socials i laborals ja molt afeblits després de tants anys de austericidi per a major guany de les grans fortunes i de les seves empreses depredadores. Aquest és el moment de dir NO a tornar al que el poder diu “normalitat” i que nosaltres diem explotació, precarietat, retallades, abandó, desregulació. Aquest és el moment de dir NO i de construir una nova societat, els principis rectors de la qual siguin posar en el centre els drets humans i la salvaguarda ambiental, sent per això necessari invertir l’ordre dels objectius, en primer lloc protegint la població amb uns serveis públics poderosos als quals han de tornar tots els serveis externalitzats, amb la nacionalització dels sectors estratègics, amb una banca pública al servei del poble, amb una reforma fiscal justa, amb l’eliminació de SICAV i SOCIMIS, amb un impost a les transaccions financeres, amb la persecució del delicte fiscal i els dipòsits de capitals en paradisos fiscals. I en segon lloc, però amb el mateix grau d’importància, protegint la naturalesa que és la que ens permet continuar existint com a espècie, cuidant la neteja de les aigües, conservant la riquesa de la biodiversitat, mitigant les nostres emissions contaminants, protegint els nostres boscos i els nostres camps, potenciant una alimentació sana, rebutjant l’agroindústria, reduint en suma la nostra petjada ecològica.

I això només ho podem fer amb una societat democràtica, una societat d’iguals entre tots i totes, una societat compromesa amb valors de solidaritat i empatia, una societat que cregui fermament en el repartiment igualitari de la riquesa existent entre totes les persones.

I en aquesta mena de societat no cap la monarquia, una forma anacrònica de comandar un estat. No té sentit una monarquia en un societat entre iguals quan el rei es refereix als seus conciutadans com a súbdits, que continua cridant als seus conciutadans de tu, mentre s’exigeix rendir-li homenatge en el tractament. Un rei que ha renunciat a la fortuna corrupta del seu pare, sense efectes legals segons el Codi Civil, per a salvar a la corona -és a dir a si mateix- però que no dona explicacions als seus conciutadans sobre l’origen tèrbol d’aquells negocis, però que sí han demanat des d’Unides Podem en el Congrés i han estat rebutjades per PSOE, PP i VOX. Un rei absolutament allunyat del que ocorre al carrer però que creu que amb un discurs buit i pla sobre la situació que viu el nostre país compleix amb els seus conciutadans. Un discurs que va tenir una resposta clara -en forma de casserolada- per part d’aquests conciutadans.

Una nova societat com la que plantegem no pot tenir al seu front un monarca, una persona anacrònicament inviolable segons la Constitució. Una societat d’iguals entre iguals no pot tenir persones amb aquests privilegis, no volem a ningú en una prefectura de l’estat que, com la resta de la ciutadania, no respongui dels seus actes.

Enguany ni corona ni virus.