“La carretera i els ponts de la discòrdia” – menorca al día
Skip to content

“La carretera i els ponts de la discòrdia”

La opinió del GOB-Menorca

Indultat.
Indultat.
El Consell pensa mantenir el pont de l'Argentina.

El recent anunci del Consell Insular de Menorca de mantenir el pont a mig construir de l’Argentina i d’esbucar el de Rafal Rubí, és acollit amb escepticisme i preocupació des del GOB. Es fa necessària una actuació coordinada i urgent entre departaments, a fi de resoldre adequadament aquesta situació.

Fa cinc anys que les obres del tram entre Maó i Alaior es van aturar a la zona dels polèmics enllaços de l’Argentina i Rafal Rubí. Des de llavors, la voluntat política d’eliminar les construccions no s’ha traduit en fets constatables.

No s’ha d’oblidar que el projecte original que es va elegir amb criteris tècnics, d’entre 17 propostes diferents presentades en 2012 per la carretera general entre Maó i Alaior, no incloïa cap rotonda a doble nivell. Aquestes polèmiques estructures es van incorporar posteriorment per pressions polítiques. Els informes ambientals que es van emetre durant la tramitació, advertien clarament que es tractava d’unes construccions desproporcionades i poc justificades.

La resposta ciutadana contra aquest model de carretera, que incorporava una rotonda de doble nivell cada 2,5 Kms a la carretera general, va ser molt important. Es tractava, com en altres ocasions, d’una pugna pel model d’illa que es vol per Menorca. Les pressions per desdoblar la carretera existien dins el partit que en aquell moment governava en el Consell Insular i les macrorotondes eren una primera passa en un moment on els pressupostos afectats per la la crisi econòmica de 2008 no permetien construir directament la carretera doble. Les obres ja s’havien iniciat a l’Argentina i a Rafal Rubí quan hi va haver un canvi de govern a les eleccions de 2015.

Des d’aquella data, hi ha un pacte de govern que es manifesta contrari als dos ponts a mig construir, però ha anat topant amb que la demolició l’havien de signar els mateixos tècnics que van validar la seva construcció.

Per tant, el problema no és de falta d’alternatives viables i manco impactants (en el tram de Ferreries a Ciutadella s’han aplicat sistemes a un mateix nivell a Ets Alocs, Son Sintes i naveta des Tudons). No hi ha tampoc un problema econòmic, perquè la desaparició dels ponts no té un cost destacat en el conjunt de l’obra, si es té en compte que es renuncia a construir el que hi havia previst a Biniai. El problema és que els tècnics que finalment van validar les macrorotondes són els mateixos que ara haurien de validar el seu esbucament.

Amb el recent Decret Llei 8/2020, la Comunitat Autònoma reconeix la plena aplicació  del Conveni Europeu del Paisatge i diu explícitament que les afectacions importants al paisatge s’han de tenir en compte en qualsevol obra futura o actual de carreteres, incloses les que puguin estar aprovades o començades.

Que la carretera general projectada entre Maó i Alaior tenia un conflicte important amb el paisatge és clar. Per això, preocupa l’anunci de mantenir i acabar el pont de l’Argentina sense esperar a conèixer la valoració paisatgística en base a la normativa que ha posat sobre la taula legal el tema del paisatge. Els enllaços de Biniai, Rafal Rubí i l’Argentina van ser els que van mobilitzar la gent, perquè es troben en sòl rústic i tenen un potencial d’ús transversal que no justifica una estructura de doble nivell. No el tenien abans i no el tenen ara.

Aquests ponts són el darrer record d’una època on la desmesura en les infraestructures va anar causant una gran despesa injustificada a les arques públiques, que solia anar acompanyada d’una enorme corrupció al voltant.

La societat es troba en un altre moment. En un moment on es volen veure gestos clars d’una nova concepció del desenvolupament. On la honestedat amb la vida pública s’acompanyi de decisions que mostrin una aposta clara per la sostenibilitat i per agafar camins que abandonin el vell model.

Caldrà seguir amb detall les passes que es vagin fent.


Comment

  1. … echo en falta en el artículo alguna mención siquiera al tráfico, puesto que se habla de la carretera general y de los puentes para mejorar o no el tráfico… ni una sola palabra acerca de los conductores, esos ciudadanos que somos los usuarios no tanto del paisaje como de las vías de comunicación que se construyen para que podamos desplazarnos… cuando se escriben artículos sobre el tema del problema de la general, pareciese que tratamos sobre un abstracto y no, los conductores no se pueden ningunear así… tan obsesionados por el cemento y sus costes los unos y por el paisaje los demás, y resulta que los conductores tenemos que seguir circulando en ese FALSO TRAMO EN OBRAS a unos ridículos 70 kms hora, hurtando minutos, horas, días a nuestras vidas… nuestros vehículos ganan en velocidad porque ganan en seguridad y eficiencia, pero políticos y ecologistas distraen al personal para no admitir que llevamos años constreñidos a reducir arbitrariamente nuestra velocidad de crucero en un tramo sin haber motivo alguno para hacerlo… que sepamos…que nos quieran confesar… la prueba es que llevan unos días volviendo a marear la perdiz con rotondas a nivel, navetas y paisajismo, pero yo vuelvo una y otra vez a sentirme culpable por circular a mi velocidad de crucero incumpliendo unas señales de limitación que nos insultan la inteligencia a todos… cada día que pasa y veo éste circo con el tramo de falsas obras perennes, estoy más convencido que el meollo del asunto tiene que ver con el control de velocidad… alguien nos quiere domar a la brava con alevosía… pero yo ya hace mucho que NO RESPETO unas normas arbitrarias y negligentes… dejad de hacer el ridículo, señores responsables, y quitad esas señales de una vez

Deja un comentario

Your email address will not be published.