Inter Tempora – menorca al día
Skip to content

Inter Tempora

Un "Abrazo de sal" de Lola Maiques

Atardecer. FOTO.- LM
Atardecer. FOTO.- LM

Tot comença amb un “Hola Lola! Mira on sóc!” acompanyat d’una foto de la més icònica destil.leria menorquina. El wasap és d’un amic que acaba de recalar al port de Maó, arribat des de temps i lars, que es bressolen a la vora d’una mar com la de Menorca, sota un cobertor molt semblant al que aixopluga l’Illa.  Em proposa un cafetó que, per dinàmiques estiuenques seves i professionals meves, ha d’esperar al capvespre. Quan ens retrobem tot flueix. Sols la petjada indeleble que el temps ha deixat en els rostres, cossos i cors delata els molts anys que no ens havíem vist.

Parlem de tot i molt. De vivències i amics compartits; del passat engrescador que ens ha portat al sòlid present i ens basteix el futur (“avui és l’endemà de l’ahir”, en paraules de la meva Irune, una petita filòsofa de cinc anys); de pares i fills; de projectes que s’estavellen contra l’esquerdat i inexpugnable mur de l’Administració; parlem d’art. Pablo, el meu amic, ha estat un reputat pintor i escultor, a qui les circumstàncies , com a mi el desencís amb l’escriptura, han deixat en un guaret creatiu abonat de reflexió descreguda.

Segur que el seu mestratge i la capacitat de crear romanen intactes, però sense ànima, sense voluntat de transmetre, esdevenen inútils. Passa amb l’art- l’eterna discussió mai resolta sobre si la creació, sobretot contemporània, és art o mercaderia- i passa amb la vida: quan és perd el perquè, és molt fàcil perdre el què i el com, i no resulta gens senzill retrobar la sendera que et porti a una clariana de serenor fecunda.

Una foscor blavenca abraça amb intensitat, fins integrar-la, la llum daurada del fosquet i subratlla aquesta convicció mentre ens transporta a l’enyor del moment en què la persona estimada actualitzava les coordenades, regalant pinzellades del seu dia. Fem fugir la transcendència i la nostàlgia per acomiadar-nos abans de la meva gestió per a l’inici d’Inter Tempora. Potser ho fem sense acabar de ser conscients de la sort que tenim de poder compartir i gaudir amb altres d’un temps que és compendi del que és la vida: aprenentatge i estima, dolor i glòria.

 

 

 


Deja un comentario

Your email address will not be published.