“Una llàgrima furtiva” – menorca al día
Skip to content

“Una llàgrima furtiva”

Un article d'en Josep Ballbè Urrit

(Foto: PIXABAY)
(Foto: PIXABAY)

Avui, fa exactament tretze anys que s´apagava la veu d´en Luciano Pavarotti. Un dels tenors més afamats de la història. El “bel canto” mai no hauria estat el mateix sense la seva aportació. La potència i tessitura que la seva veu llançava a l´aire t´embadaleix. Hi posa tant de sentiment que era impossible no emocionar-se.

Home de fort temperament, alhora palesava molta humilitat: “malgrat tot el què m’ha passat, he intentat seguir essent la persona senzilla que vaig començar “. Reflectia que “com una forma d´art, l´òpera és una creació rara i notable. Expressa aspectes del drama humà que no poden manifestar-se de cap altra manera”.

Vivia apassionadament aquest art, bo i creient que “quan dónes l´esperit, ho dónes tot”. El nucli d´aquesta sentència defineix i ajusta la fondària d´una forma d´ésser… A l´extrem de creure fermament que “una vida per la música esdevé una vida ben aprofitada”. També que “res del què m´ha succeït m´entristeix. M´encisa la vida”.

Goso recordar una fita seva del tot memorable. Tingué lloc el 24 de febrer de 1968, al Palau-Òpera de Berlín. Després d´intrepretar “L´elisir d´amore” (d´en Gaetano Donizetti) va aixecar el públic dels seients. Tant els va entusiasmar que li dedicaren uns aplaudiments que es van perllongar ni més ni menys que 67 minuts. Durant tot aquest temps, el tenor sortí 165 vegades a escena per agrair-ho, implicant el mateix nombre de pujades de teló.

Sempre cercava la perfecta producció dels “legatos” amb el trinat dels sons aguts i el virtuosisme d´un maneig extraordinari de la respiració. Essent una forma musical pròpia de l´època del barroc, figures com les de Maria Callas, Teresa Berganza, Kiri te Kanawa, Alfredo Kraus, Josep Carreras, Jaume Aragall o Montserrat Caballé (entre d´altres) la van revifar… I de quina manera !

Transcric aquest record emocionat i algunes reflexions d´en Pavarotti en l´entorn desgavellat d´un darrer mig any prou dramàtic per culpa de la COVID19. Tant de bo que la bona música ens engresqui i ajudi a aixecar la depressió d´alguns estats d´ànim massa desmarxats !

Sentir melodies mítiques (com “O sole mio, Nessun dorma, La bohème i La Traviata”, entre d´altres) ens encimbella a reviure la carrera summament brillant del tenor de Mòdena. Bo seria que aquells que mai no s´hi han endinsat provin de fer-ho. Els sorprendrà el nivell fastuós de compositors italians com Claudio Monteverdi, Gaetano Donizetti, Gioachino Rossini, Giovanni Battista Pergolesi, Vincenzo Bellini, Giacomo Puccini o Giuseppe Verdi.

A partir de les facilitats telemàtiques que, a hores d´ara, ens ofereix la plataforma Youtube (d´Internet), convido el lector a gaudir d´autèntiques “delicatessen”.Òbviament, avui –per començar—amb “una furtiva lagrima…Negli occhi Suoi Spunta”.

A rivederci”, gran Luciano !


Deja un comentario

Your email address will not be published.


<<<<< Megabanner 970x250/728x90/320x100/320x50 >>>>>
<<<<< Robapáginas 300x250/300x600 >>>>>
<<<<<< FloorAd 970x250/728x90/320x100/320x50 (flotante) >>>>>>>