“L’únic realista és el visionari” – menorca al día
Skip to content

“L’únic realista és el visionari”

Un artículo de Josep Ballbè i Urrit

"Si la pandèmia fos cosa de fa poques setmanes, podria ésser tolerant i no estrènyer tant la corda".
"Si la pandèmia fos cosa de fa poques setmanes, podria ésser tolerant i no estrènyer tant la corda".

Està molt de moda parlar de l´any de qualsevol personatge (Beethoven, Joan Maragall, Miguel Delibes, Pérez Galdós, Bach, etcètera). Sobretot quan s´escau el centenari del seu naixement o traspàs. També si es commemora alguna altra data arrodonida. Normalment es trien escriptors i músics. Avui, però, ampliaré el ventall i parlaré d´un cineasta de bandera: en FedericoFellini. Va néixer el 20 de gener de 1920 i arribà a guanyar quatre premis Òscar.

Pretenc allunyar el focus dels periodistes. El govern de torn pretén adjudicar-los bona part dels seus “mals”. Ja que n´encerten poques, aquests els critiquen aferrissadament les malifetes. En Fellini, doncs, va dirigir  –quan tenia 33 anys–  la pel·lícula “I vitelloni” (els inútils)… Els veïns d´un poble de la costa adriática són gent pencaire i com cal. Tan sols hi ha un grup de cinc vailets que desentonen. Es dediquen a mandrejar i passar de tot.

No cal esperar que algun canal de TV ens la reprogrami. Amb l´ajut dels mitjans tecnològics, tothom té la possibilitat de baixar-se-la i veure-la en el seu portàtil… Sense gaire matissos, em suggereix prou bé el fort desgavell de la situació política, social, cultural, econòmica, sanitària i educativa que ens toca viure. A hores d´ara, doncs, és a cadascú dels ciutadans del carrer als qui ens toca fer de paparazzis. No vull perdonar-los ni una sola errada. Ans al contrari, és arribat el moment d´enrogir-los i exigir-ne la màxima responsabilitat.

Si la pandèmia fos cosa de fa poques setmanes, podria ésser tolerant i no estrènyer tant la corda. Prou sé que la crisi és global, però el caos sanitari de les disset autonomies espanyoles passa de taca d´oli. Per què no un sol comandament, amb cara i ulls ? Amb un responsable màxim entès en la matèria i aplicant un règim de sancions com cal ? Sense una sola excepció: digui- se´n sopar del diari “El español”, cerimònia litúrgica de la Sagrada Família (a Barcelona), discoteca de la presidenta de ses illes, viatges –en avió– del president Sánchez i la ministra Celáa (a Doñana i Bilbao, respectivament).

Sóc un artesà que no té res a dir, però sap com dir-ho”… Heus ací una frase emblemàtica d´en Fellini que hauria d´avergonyir el rostre dels qui convoquen rodes de premsa i entrevistes audiovisuals absurdes dia rere dia (Sánchez, Aragonès, Torrent, Illa, Budó, Montero, Díaz-Ayuso, etcètera).

La frase del títol cerca remarcar la fita d´aquells que es fixen reptes al llarg de la seva vida. D´aquests  –pel que vénen demostrant– no n´hi ha ben bé cap al llistat dels que acabo de citar.I encara sort que no he allargat la rastellera dels que fan oposicions per a encabir-los al “club dels inútils”. El moviment es demostra caminant…No pas bastint discursos insípids, ampul·losos i ridículs.

L´única vida real la constitueixen els nostres somnis”. Que n´aprenguin de la tesi d´aquest guionista cinematogràfic tan immens! Ben fàcilment, tanmateix,s´han deixat engolir per l´ham d´uns sous totalment immerescuts i inflats que fan que se la mamin molt dolça.

No es pot permetre que la mediocritat dels inútils arrossegui el poble cap al penyasegat. Hi ha moltes assignatures pendents: a nivell nacional, els temes de l´atur, l´habitatge, la sanitat  i les pensions. A escala de principat, fa més de 10 anys que suportem l´engalipament d´uns “trepes” que ho volen fiar tot a la independència… El problema real i urgent del personal és un altre… I això ha d´anar a missa !

Fent una anàlisi sociològica, Fellini pintava críticament la manca de valors referents. Massa polítics volen aprofitar l´avinentesa de la COVID19 per a dur-nos a la “desocialització” i l´atontament del poble. Ací, l´aparició de moviments populistes no ha fet altra cosa que augmentar la crispació del binomi polític habitual (dretes i esquerres). De retruc, l´extrema dreta ha trobat un cap encara més adobat per emmerdar més la troca.

Només existeixes per allò que fas” i “el treball és la teva única relació amb el tot”. En tant que la nostra classe política no tingui clar aquesta filosofia felliniana, dissortadament l´equip dels inútils cada dia té més abonats. Dissortadament, tanmateix, quan aquests bolets creixen a tanta velocitat dins l´estrada dels dirigents polítics, el problema esdevé gravíssim. D´acord amb tot plegat, àdhuc arriba a no estranyar-me que trobis qui pugui desitjar, puntualment, l´autarquia.

Cito un parell d´exemples eloqüents d´aquest caos. Un espanyol i l´altre català: el sarau de desorganització en tot allò que fa referència a renovar els permisos d´estrangeria (i el portal d´immigració)… I el terrabastall d´una web (al principat) orientada a que els autònoms sol·licitessin ajuts dins la pandèmia… Els grans cervells pensants la van preveure, inicialment, per a un màxim de 10.000 persones. En menys de dos hores, la van haver de tancar, totalment desbordats.


Deja un comentario

Your email address will not be published.