“No diguis res” – menorca al día
Skip to content

“No diguis res”

Un article d'en Joan Pons Pons

SILENCI.
SILENCI.
(Imatge: TÒNIA COLL)

Més de setanta alts comandaments retirats de l’exèrcit espanyol han enviat una carta al monarca Felip VI assumint el discurs de VOX. Els coronels i generals jubilats acusen el govern espanyol d’amenaçar la “unitat nacional”, fan servir expressions com ara “govern social-comunista, estalonat per filoetarres i independentistes” i ofereixen la seva lleialtat al Rei “en aquests moments difícils per a la Pàtria”. Paraules més pròpies del postfranquisme que d’una democràcia, de mitjans segle XX que del primer quart del segle XXI, han tornat a aflorar després de conèixer-se el contingut d’aquesta carta: “soroll de sabres” o “intent de cop d’estat encobert”. La missiva té com a data el passat 25 de novembre i es va adreçar al cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, que en va donar notícia al rei Felip VI. No han estat els únics. En un xat també d’alts comandaments de l’exèrcit espanyol jubilats es van poder llegir frases encara més incendiàries que a continuació reproduesc:

“-¡Preparados para el combate! ¡A por los rojos! ¡Levanta el ánimo y a la lucha!

-Confío en que salga otro mata rojos pero que esta vez no se quede corto… hay que aniquilar 26 millones, niños incluidos.

-Paco, por Dios, los niños es lo único inocente que nos queda.

-Nada, nada, la purga es la purga. Tenemos que convencernos de una puta vez que nuestra sangre no admite la democracia. Nuestros odios son más fuertes que nuestra convivencia.”

Uf! No és una conversa de bar entre dues persones èbries i inofensifes que s’animen totes soles. Alts comandaments de l’exèrcit retirats! Defensa ha demanat que la Fiscalia actuï d’ofici. Sabem com acabarà la cosa. Una renyada per rentar-se la cara i s’arxivarà aquest greu cas. És com funciona aquesta era del ca. Per què diuen aquestes animalades que en un altre país democràtic els duria directament a la presó? Perquè poden. Perquè no hi haurà ni hi ha mai conseqüències. Per què es grata els senyals el ca? Per açò mateix. Perquè pot. No hi ha cap misteri.

Passant a un altre rang. Què ha dit el superior més alt d’aquests alts comandaments jubilats? No res. Ha guardat un absolut silenci. Per tant, ha dit molt. Ha dit moltíssim. El silenci és eloqüent. Ho afirma molt bé la poeta polonesa Wislawa Szymborska, al poema Fills d’una altra època del llibre Gent dalt del pont: “Allò que dius té una ressonància, /allò que calles té una eloqüència, / d’una manera o d’una altra, política.”

El silenci del monarca és polític. És eloqüent. Diu més que mil pàgines escrites pronunciades davant un potent altaveu. El silenci té prestigi. És elegant. El silenci és com un coltell de dues cares. A vegades, hem de callar. A vegades, hem d’alçar la veu. El silenci no és bo ni és dolent. És l’ús que se’n fa. Davant aquest soroll de sabres el silenci del Rei és còmplice.

Fa poc va sortir la notícia que moltes víctimes de violència masclista es queixaven, o s’havien queixat abans de morir a mans de les seves parelles, del silenci del seu entorn. Familiars, amics, vesins sabien el que estava passant i callaven. Els nostres avis s’han mort en massa als geriàtrics i a les residències i hem callat i continuarem callant. Els ciutadans alemanys sabien el que passava als camps de concentració i extermini i callaven. A vegades el silenci és intel·ligent. A vegades el silenci és covard. El silenci és un art igual de valuós com qualsevol altre art i la seva bondat o maldat depèn de la modulació. Molta gent calla i ha callat davant els atacs a la llibertat d’expressió. Molta gent calla i ha callat davant els atacs a la llibertat d’opinió. Molta gent calla i ha callat davant la censura. Es creuen, com el rei espanyol, que el seu silenci és elegant. Però és un silenci covard i còmplice. Vivim una època difícil. Ho he repetit centenars de vegades i no em cansaré de repetir-ho. Hem perdut la capacitat de compassió i d’empatia. Ens estem assecant per dintre. Ens estem convertint en la generació més solitària de la història. Em permetré el luxe d’acabar amb un altre poema de Szymborska del mateix llibre Gent dalt del pont –un dels possibles ponts del llibre m’és familiar perquè l’he travessat de camí a la Cricoteka Tadeusz Kantor de Cracòvia unes quantes vegades-  titulat La vida breu dels nostres avantpassats: “El bé i el mal… / En sabien poc, però ho sabien tot: / quan el mal triomfa, el bé s’està amagat; / quan el bé es manifesta, el mal és a l’aguait”.

Enteneu ara per què hem de llegir els clàssics?

 


Comments (2)

  1. … no hemos censurado los comentarios de esos energúmenos, y les hemos respetado su libertad de expresión… en parte porque así quedan retratados a los ojos de todos… poco más se puede decir… ahora convendrá investigar si se les puede llamar al orden de manera expedita por un posible delito de incitación al odio… yo siempre prefiero que hablen y se suelten el pelo, que quedarme con las dudas de quienes son esos mamarrachos del ejército, así salimos de dudas y les podemos señalar con el dedo… por cierto, nótese que usan la palabra esa de marras “dios”, muy del gusto de los militares, y además en mayúscula, cómo les gusta presumir de ella, sin comentarios…

  2. També hi ha silenci davant sa epidèmia mediàtica sobre es virus, que “podria” ser que fos una epidèmia estacional reforßada per efectes electromagnètics.
    I d’ aquest assumpte sembla que no s’ en vulgui ni sentir parlar. Amb una censura en tota regla a les reds oficials.
    Els amos de facebooks + twitters + mitjans de comunicaciio +bancs resulta que
    són els qui comanden els nostres presidents i reis.
    Aquesta polèmica que comentes és de uns militars retirats i amargats que van fer carrera en un entorn franquista i postranquista.
    No n hi ha més. Tens raó els haurien de processar.
    Però aixi hi tot no tenen marge d’operació cap ni un.
    Ni el rei tampoc la té.
    Depenen de la OTAN.
    Si s’estat fos un hotel, tindriem un rei que seria com un bedel d’ hotel, i uns presidets de govern que tenen el nivell de treballador de director d’ hotel.
    “Unos mandados”

Deja un comentario

Your email address will not be published.