A vuit dies de Nadal i tal com pinta tot, està cantat que haurem d´obviar les grans trobades familiars. Enguany, la tradició es pren un respir, obligada per les circumstàncies. Fins i tot en aquells casos que el patriarca d´un clan bastia una pessebre a la casa pairal, caldrà passar-ne un vídeo per WhatsApp o xarxes socials. Ben bé podem pronosticar que els àpats associats a les festes nadalenques seran “atomitzats”: cada petit nucli familiar durà a terme el seu, a casa seva.
Per tant, toca reinventar-se. Mai més ben dit ! Això sí, recuperant esquemes del´antigor, defugiria bastant el recurs fàcil de les noves tecnologies. Encara que fos per un sol moment. Al cap i a la fi, és el que tocaria fer perquè tothom fa el mateix, oi?… Doncs no ! Intentaria ésser més imaginatiu. Lluny de càmeres o Skype, penso que la restauració i la cuina ens podem donar un bon cop de mà.
“Per Nadal, cada ovella al seu corral. I, per Sant Esteve, cadascú a casa seva”. Essent així, per què no nomenem un caporal “furriel”, com a la “mili” ? Un autèntic encarregat de “material, subministraments i queviures”. Aquest personatge esdevindria el responsable del tec del dia 26, bo i preparant safates “adaptades” a cada unitat familiar confinada. El dia abans, les podria fer arribar a cada casa, ben acompanyades amb una ampolla de bon cava català. De moment, obvio citar-ne marques.
Pel que fa al gran dia de Nadal, preparar una consistent sopa de galets amb un capó o un indiot ja ho entreveig bastant més complex. Llavors, en acabar, trucades o sessions de vídeo per a veure els rostres llampants i ben adobats amb cremes, ungüents i perfums. Les senyores, amb els llavis i les celles ben “marcades”. Amb un somriure als ulls, d´orella a orella… I amb un vestit de gala total, d´acord a l´ocasió. Àdhuc, si s´escau, amb lluentons.
Aquella dita del que “ens costarà més el farciment que l´indiot” té un sentit màxim aquesta vegada. Ja no es tracta de cruspir-se un gran tiberi. L´interessant i essencial passa per fer palès un cor net, joiós i ben disposat. Aparcant rancúnies, tibantors i gelosies. D´aquests ingredients –més o menys– dissortadament n´hi ha arreu. Ja que la mort d´algun ésser estimat no ha estat causa suficient per arxivar querelles i embolics, potser una bestiola invisible obrarà el miracle de llimar asprors. Bo fóra resituar-ho tot al lloc que pertoca.
… típico llamamiento confesional de no utilizar las celebraciones navideñas para comilonas hedonistas, exagerados fiestones y consumismo desaforado, me suena demasiado a los sermones del clero, preocupado por la anual banalización de su supuesta ceremonia religiosa de la natividad de su señor y bla bla bla… pues no, la sociedad ya hace tiempo que es relativista, adecuamos las celebraciones de nuestros abuelos a la vida moderna, y el componente religioso de estas fechas es desde ya hace mucho tiempo una mera anécdota, una excusa para todo lo demás… así que puntualicemos que en realidad se sigue con la navidad, pero la que hacemos los ciudadanos últimamente, la de las comilonas y pasarlo bien, la de disfrazarnos y cantar, nada tiene por qué cambiar este año… salvo que seremos menos… es la única diferencia, y si hay COVID19, lo que logrará NO será precisamente que nos pasemos a los canelones en plan penitencia como intuyo de su sermón, sino que la gente ahondará aún más en las celebraciones hedonistas y egoístas, y eso es bueno, debemos querernos a las personas, pues somos los protagonistas reales de las fiestas, no el mito eclesial del niño dios y todo eso… así que menos llamadas a la contrición y a la penitencia, que el virus no es ninguna plaga divina… el que pueda, que se lo pase igual de bien que el año pasado, que no ha cambiado nada, somos nosotros el centro de la navidad, no unas creencias residuales que usamos con condescendencia y tenemos ya harto superadas… feliz navidad, carpe diem