Confiem que la portada no allunyi cap lector d’una història que ens ha captivat. Aquest relat distòpic ens situa en un futur llunyà on conviuen dos grups de persones: els Eterns, que ho tenen tot i per sempre, i els Breus, que treballen per sobreviure i abastir els Eterns, amb la possibilitat incerta de poder acabar sent Eterns. Periòdicament la població mundial arriba a un límit insostenible, moment en què el govern dels Eterns destrueix un suburbi dels Breus. En aquest món d’equilibri fràgil s’alcen veus que lluiten per canviar l’ordre establert.
Avalada pel premi Joaquim Ruyra, la primera incursió de Toni Mata en el terreny de la literatura juvenil no deixarà ningú indiferent. Es tracta d’una narració demolidora, de la qual cap persona individual ni cap estament social surt indemne. A aquest to cru, s’hi suma una tensió argumental que no decau en cap moment. Si bé partim d’un esquema polaritzat entre bons i dolents, els personatges principals evolucionen a mesura que la trama els porta cap a viaranys inesperats. A més l’autor inclou, en una mesura justa per no alentir la trama, dosis pertinents de reflexió filosòfica i ètica, com per exemple si hi ha d’haver límits als avenços mèdics per aturar l’envelliment o per facilitar el desig d’una parella de tenir un fill. En definitiva, en la millor tradició de les distopies clàssiques, l’autor repta els joves a mirar amb ulls crítics el món en què viuen amb la intenció que es revoltin quan se’ls nega la possibilitat de participar realment en la presa de decisions sobre el seu futur.
.- Aquest és un article de n’Enric Codina. Clijcat / Faristol i AMIC per a Menorcaaldia.
