“La taxa Tobin” – menorca al día
Skip to content

“La taxa Tobin”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit


L´impost sobre transaccions financeres (més conegut com a Taxa TOBIN) és un impost indirecte publicat al BOE el 16 d´octubre de l´any passat. Entrava en vigor tres mesos després i el primer
pagament havia d´haver-se fet el febrer. El motiu rau en que resta pendent el desenvolupament normatiu. El primer pensament que em ve a la ment és el de la inutilitat absoluta. Havia de liquidar-se el 10 d´abril, però tot segueix a les beceroles. L´Agència Tributària diu que continua en fase consultiva. Ho ajorna a juny, malgrat que caldrà “calçar-se”. Està per veure. Gravarà (amb un 0’2%) la compravenda d´accions de companyies espanyoles amb capitalització borsària de més de 1.000 milions d´euros. Estem parlant de 56 empreses, com ara Iberdrola, Banc de Santander o Inditex. Els subjectes passius que ho pagaran són els intermediaris financers. Per aquesta via, el govern espanyol espera recaptar uns 850 milions d´euros/any. Els diferents ajornaments no fan prescriure, però, la vigència acumulada del què es pugui deure.

Paral·lelament, el proppassat cap d´any també havia d´engegar-se la taxa Google, amb un primer pagament a l´abril. Dissortadament, es va posposar pel primer de juliol…i ja ho sentirem a dir. Faig aquesta crítica perquè crec que el model públic s´hauria de regir pels “pals” i sancions vigents al sector privat.

El dia que escric aquest article comença la singladura –per a mi, totalment “contra natura”– de Bankia amb Caixabank. Un matrimoni de conveniència política que no pas financera… I amb una qüestió que s´amaga dessota la catifa: realment s´han “condonat” tàcitament els aproximadament 24.000 milions d´euros en ajuts públics que queden pendents de cobrar ? Això són faves comptades i mai no s´hi hauria de renunciar. En aquest sentit, tot fent un rodolí, deixaria anar aquest estirabot: “ Tobin ? Sí, però que no ens robin !”

El gruix dels pensionistes del país s´han de conformar –sí o sí– amb un pírric increment d´un 0’9% als seus emoluments. Per contra, el govern ha apujat el sou dels 133.000 membres de l´exèrcit: els
soldats i mariners cobraran un 13% més i els sergents, un 9%. Això els representarà entre 89 i 113 euros de més, cada mes. Com a argumentari d´una decisió que fa mal d´ulls, la portantveu Mª Jesús Montero ha sostingut que és lògic i convenient… Sobretot “perquè la part del complement específic del sou dels militars s´havia mantingut invariable des de 2005”. Sense més comentaris per la meva part, tot i que s´agafa abans un mentider que no pas a un coix.

A tot plegat, encara hi podríem afegir un altre nyap vergonyant: saber que els candidats a una plaça al cos de policia nacional en tindran prou amb una nota del 3’5 per a aprovar l´examen d’ortografia. Vaja, que si un dia en faig alguna de grossa i em redacten una “recepta”, tant se valdrà si escriuen Barcelona amb “v”… En el sentit que “el borní, al país dels cecs, és un proscrit”.
Resumint: amb un govern sociata, cada dia que passa ens “atraquen” cartera i enteniment. Tibant d´una frase que va popularitzar Antonio Machado al seu poema “El mañana efímero”, som en una “Espanya de xaranga i pandereta”. Els fets ens ho demostren.


Deja un comentario

Your email address will not be published.