“Els fets són molts. La veritat, una” – menorca al día
Skip to content

“Els fets són molts. La veritat, una”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit

(Foto: PIXABAY)

Aquesta dita del títol pertany a Rabindranath Tagore, mort avui fa 80  anys. Poeta bengalí, músic, filòsof, premi Nobel de literatura (l´any  1913) i novel·lista que ens ofereix un cabal de pensaments per a  sacsejar les nostres vides. I de quina manera ! N´aconsello –i molt– 

la lectura d´algunes de les seves obres. Totes elles aporten un tresor  de pau, esperança, serenor i vies concretes d´actuació personal.  Tenint en compte l´entorn social que ens toca viure, entenc com a  prioritari recuperar la bona filosofia com a eina de treball global. 

Val a dir que, des que era molt petit, esdevingué un dels crítics més  punyents i sagaços de l´europeització de la Índia. Als 17 anys, tingué  l´oportunitat d´anar a Brighton, per a estudiar. Malgrat no romandre hi massa anys, la seva percepció afinada el menà a copsar “detalls”  que no li feien prou el pes. Mai no es posicionà, però, a favor de la  rígida disciplina anglosaxona. Tampoc defensava l´alt misticisme de  molts corrents orientals en la branca religiosa. Va tenir l´habilitat  necessària per saber fer una perfecta simbiosi de les dues vessants. 

Persona tenaç i coratjosa, no s´arronsava davant les dificultats. En  aquest sentit, plantejava la tesi del “si no puc fer-ho a través d´una  porta, aniré per una altra… O en faré una de nova”. El desànim i la  manca d´esforç solen ésser perfils inherents a la gent moderna.  

Fa temps que defenso una teoria senzilla. Fent un joc de paraules, el  nostre personatge deia: “és molt simple per a ésser feliç. Però molt  difícil per a ésser simple”… Reprenent la línia del títol, ens  compliquem la vida i pequem d´orgull. No sabem anar amb el cap cot.  Ens deixem dominar per un fals orgull. “Mentre plorem per perdre el  cel, les llàgrimes no ens deixen veure les estrelles”. O, encara millor,  “tancant la porta a totes les errades, també deixem la veritat fora”.  

No sóc pessimista quan proclamo que la nostra societat té serrells  malaltissos. Només ens mancava la pandèmia per acabar d´ensorrar  temes que podien “funcionar” mínimament bé. De tota manera, cal  aprofitar l´avinentesa per a exigir la classe dirigent que revisi –en  molta profunditat– les bases del sistema educatiu. És ací on ens toca  assentar les bases d´una evolució profunda i amb sentit creixent. Per  a començar, tallant de soca-rel la molta podridura i carronya que  batega per massa mitjans audiovisuals. Que en prenguin nota ! 


Comment

  1. … els fets son molts, però la veritat una… i sa veritat es que 10 no existeix… es com en Superman, un personatje de ficció… i pertant, tenim que aturar de una vegada sa aberració de fer classes d’adoctrinament religiós a ses escoles e instituts…

Deja un comentario

Your email address will not be published.