“La música mai no mor” – menorca al día
Skip to content

“La música mai no mor”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit

(Foto: PIXABAY)

La melodia harmònica in crescendo mentre n’Anthony Quinn i n’Alan  Bates ballen un suggerent sirtaki restarà sempre al nostre cor. Això  es fa possible gràcies a la música d’en Mikis Theodorakis i la seva  composició més popular: la banda sonora de “Zorba, the greek“. Es  tracta d’una pel·lícula de l’any 1964, basada en la novel·la Alexis  Zorbàs de Nikos Kazantzakis. Guanyà 3 Oscars: a la millor actriu de  repartiment (Lila Kedrova), a la millor direcció artística i a la millor  fotografia. 

Val a dir que la característica principal d’un sirtaki es la seva  acceleració. Ve a ésser una dansa que es balla –en forma lineal o de  rotllana– col.locant les mans a l’espatlla del company del costat,  sense saltar. L’instrument de corda que manté viu el ball és el  bouzouki… Gairebé em recorda el so elèctric d’una bandúrria o  mandolina, produït amb l’ajut d’una pua. Per situar els despistats,  citaria la cançó d’en Lluís Llach “Vaixell de Grècia“, encetada amb  una introducció molt similar, basada en un esquema clònic : “Si per  les albes veieu passar un vaixell / Besant les aigües del mar bressol  dels déus / Feu-li senyal, que pugui veure on som / I caminar amb  nosaltres cap al nord. / Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó / No penseu  mai que ho hagi perdut tot / Que el poble sempre podrà inflar el velam  / Per guanyar onades fetes de por i de sang. / Vaixell que plores igual  que plora el meu / Que duus la pena i el dol que porta el meu / Vaixell  de Grècia, que no t’enfonsi el tro / Infla les veles que anem al mateix  port”

Obviaria el rerefons polític interessat de massa gent envers teories  relacionades amb el procés del 1.O. No veig necessari ni èticament  correcte barrejar naps i cols. El sirtaki és una de les atraccions  culturals de Grècia i de les tavernes d’estil grec arreu. Una mica com  ho són les havaneres i cançons de taverna en “tasques” de la nostra  costa.De fet, aporto una cita seva que aniria en aquesta mateixa línia:  When I´m very sad I dance because it´s the only way I can express  myself” (quan em sento trist, ballo perquè és l’única forma en la que  em puc expressar). 

Ja diu un adagi allò del “al músic vell, li queda el compàs“. Si més no  en el sentit que l’experiència o la rutina esdevenen cròniques…I  encara que, amb el transcurs del temps, s’obliden els detalls o els  matisos, sempre queden les coses bàsiques i elementals. És el llegat  que ens deixa el gran Mikis Theodorakis, que ens acaba de deixar. 

Grècia ha perdut el seu compositor més universal, prolífic i versàtil  del segle XX. 

Als 96 anys, Mikis, has emprès un llarg viatge cap a la immortalitat:  Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la  trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat’ Savi, com bé t’has fet,  sabràs el que volen dir les Ítaques“… Ets una gran pèrdua. Ara, però,  seràs en un lloc millor. 


Comment

  1. … no está en un lugar mejor… de hecho, no está en ningún sitio, pues ha vuelto al mismo sitio del que vino, que es la nada… la muerte es el fin, y punto final… PERO eso sí, nos quedan las experiencias comunes, los recuerdos, la nostalgia… y en el caso que nos ocupa, su obra, su música, su genio…

Deja un comentario

Your email address will not be published.