“11-S” – menorca al día
Skip to content

“11-S”

Un artículo de Josep Ballbè Urrit

Atentados del 11-S.
Atentados del 11-S.

Posat a triar el contingut de la columna d´avui, el més fàcil hauria
estat decantar-me per la diada nacional del principat. Vull pensar,
però, que serà tema recurrent de força articulistes en força mitjans. A
més, començo a estar tip de l´enfrontament etern de les forces
polítiques catalanes en la qüestió. També de les ingerències
d´Ómnium i l´ANC Per tant, essent el 20è. aniversari dels atemptats
del 11-S, val més projectar la reflexió envers aquest altre fet.

Recordo que foren 4 atacs terroristes suïcides del grup terrorista Al
Qaeda. Segrestant diferents avions comercials, els van esclatar
contra les famoses Torres bessones del World Trade Center i l´edifici
del Pentàgon. De resultes de tot plegat, moriren gairebé 3.000
persones i en van resultar greument ferides més de 25.000. No
oblidem que aquests episodis van precedir la guerra d´Afganistán i
suposaren l´inici de l´aliança de diferents països en una “guerra
contra el terrorisme”. Ja hem vist –a mitjans d´agost– el tancament
en fals del conflicte, per part de l´administració nordamericana, amb
la connivència de bona part dels països occidentals.

USA ha decebut tothom en la forma i moment com ha retirat les
tropes d´allí. Els darrers 4 presidents ianquis (Bush, Obama, Trump i
Biden) no han fet bé els deures. Dient-ho vulgarment, se n´han anat
per cames. Passa el temps i, lluny d´avançar, les coses cada dia van
enrere. Reflexió a part requeriria el paper del català Josep Borrell.
Amb unes declaracions ben desafortunades/ridícules, en la seva
condició d´alt representant de la U.E. per a afers exteriors i política
de seguretat no ha fet altra cosa que enverinar i encendre tothom.
Com no hi ha un sol mandatari internacional que el cridi a l´ordre ?
Prou de xerrameca barata, buida, hipòcrita i repel·lent ! Sense oblidar
el paperot denigrant de l´ONU als seus 75 anys de vida.

Es fa palès que cal un gir radical en l´enfocament de les relacions
entre els mons occidental i l´islàmic. A la pràctica, contemplar només
la solució militar i/o la submissió permanent del darrer col·lectiu no fa
res més que agreujar els problemes. En ple segle XXI, necessitem
coratge per a prendre solucions imaginatives i agosarades. No essent
així, anirem afegint històries macabres. De l´ordre de la sala
Bataclan, el setmanari Charlie Hebdo, els successos del 11 de març
de 2004 a la xarxa de rodalies a Madrid. Mentrestant, anar-hi anant !


Comment

  1. … aclaremos que la guerra que hemos de librar no es contra el islamismo radical, sino contra la RELIGIÓN… y que aquí en nuestra Europa querida, tenemos nuestros propios TALIBANES, que desde siempre han puesto trabas a las mujeres y a los grupos LGTBI minoritarios… todas las creencias son perniciosas, lo que unas oprimen con el kalashnikov, y otras desde los púlpitos y sus emisoras de radio y televisión, y sus trolls de la prensa escrita…

Deja un comentario

Your email address will not be published.