“De figues a bacores” – menorca al día
Skip to content

“De figues a bacores”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit

(Foto: PIXABAY)

Setembre és mes de collir figues. És per això que em ve de gust  parlar-ne. És una fruita que m’encanta, des de ben petit. Em pica la  curiositat, però, que els anglesos expressin aquesta dita amb “once  in a blue moon” (una vegada en una lluna blava). Semblant als  francesos (“une lune bleue”) o als alemanys (“ein blauer Mond”). Per  contra, a Itàlia opten per “molto di rado” (molt estrany). 

Quan ens etziben alguna expressió d´aquest caire, un té el dubte de  si el feliciten o li engalipen una reprimenda. De fet, però, es fa servir  per a suggerir que passa molt de temps entre dos fets. A més que  vénen a ésser força improbables… Concretament, ambdós fruits  provenen de la figuera, malgrat que el naixement d´uns i altres té un  decalatge que oscil·la entre els vuit i els deu mesos. 

Atenent-nos a una climatologia més o menys normal, la temporada  de figues va d´agost a setembre. En canvi, si parlem de bacores, el  seu zenit sol endegar-se a la fi de maig o primers de juny. Aquestes  darreres són més grosses, amb la pell més toba i menys essències  làctiques i aromàtiques. Podem considerar-les un intent de figa que  no ha arribat a madurar “on time”. Per tant, roman a l´arbre fins la la  propera temporada… A no ésser que algun ocellot famolenc (pardal,  falciot, òliba o d´altres) esquerdin la branca traïdora i facin per intentar  treure´n algun rèdit alimentari. 

Mirant de completar el meu escrit amb algun adagi ajustat, segur que  algun lector “baixarà de la figuera” en llegir-me. Volent dir que, fins  ara,mai no havien sentit a parlar d´aquestes historietes. Afegiré allò  del “ara plouen figues”, per a situacions on ens referim a fets que molt  difícilment arribaran a produir-se… Com, per exemple, que gairebé  tots arribem a viure en un món molt més igualitari per a tothom. 

És ací, però, que la paremiologia llatina ens deixa anar estirabots com  aquell del “ille ficus non caduturus” (en castellà, “no caerá esa  breva”). Ho dic en complir-se ja un any i mig de pandèmia i assistir  impàvidament a certes decisions esguerrades d´alguns polítics. Si  després de tot plegat, no canvien res en favor de la gent, ja cal que  pleguem. Més ben dit, que pleguin ells ! Si alguna cosa ha estat  realment excepcional, ha estat la COVID19. Motiu de més, doncs !


Deja un comentario

Your email address will not be published.