“Tota pedra fa paret” – menorca al día
Skip to content

“Tota pedra fa paret”

Un artículo de Josep Ballbè i Urrit

"El preu de serveis bàsics com la llum, l'aigua i els carburants ha disparat --i de quina manera !-- l'índex de l'IPC a cotes d'escàndol".
"El preu de serveis bàsics com la llum, l'aigua i els carburants ha disparat --i de quina manera !-- l'índex de l'IPC a cotes d'escàndol".

“Tota pedra fa marge”: aquesta dita típica ens alliçona del fet que tot ajuda. Mai no es pot infravalorar un petit esforç si va en el sentit que ens convé. Per això, també podem dir “tota brossa fa paret”. De fet, per petit que sigui, tot ens ajuda, en justa mesura. Ve a ésser una lloança a la solidaritat, al voluntariat i/o al compromìs social. El lema que diu “entre tots ho farem tot”, palesa una crida a implicar-se en tasques sovint adscrites a les ONG. Des que esclatà la COVID19, a les acaballes del primer trimestre de 2020, les desigualtats socials s’han eixamplat brutalment. Em sobta moltíssim copsar-ho al bell mig d’un govern de coalició suposadament esquerrà (PSOE & Podemos).

El preu de serveis bàsics com la llum, l’aigua i els carburants ha disparat –i de quina manera !– l’índex de l’IPC a cotes d’escàndol. Un percentatge del 5’40% no es veia de fa trenta anys. El transport de qualsevol tipus de mercaderies ha encarit el cost final dels productes que configuren el cistell de la compra… Paral.lelament, quan albirem algun “flash” d’estalvi, ve la classe dirigent i ho torpedina sense tenir un mínim marge de consideració envers els col.lectius més desfavorits. De mostra, cito la fi dels peatges o la sentència judicial del proppassat 26 d’octubre sobre la il.legalitat de les plusvàlues al sector de la totxana. Ràpidament, com si es tractés d’un ressort o molla, la classe dirigent s’ha tret de la mànega un parell d’invents orientats purament a la recaptació: un que faci pagar per la circulació de tot tipus de vehicles, àdhuc amb independència de si es treu o no el cotxe del garatge. L’altre, el nou sistema de càlcul de la plusvàlua d’un habitatge.

Al llarg de la pandèmia, no hem vist “detalls” de rebaixa del sou en el cas de diputats i senadors. Mentrestant la classe treballadora del país es veu obligada a estrènyer-se el cinturó implacablement. A banda que els imports assignats als polítics són injustos i desorbitats d’acord a la productivitat real que generen. Podem preguntar-nos: “tota pedra fa paret”, és cert. De quin edifici, però ? De moment, ara per ara, bastim l’edifici. Entre tots i pedra a pedra. Després ja mirarem com el coronem.Que Déu ens agafi confessats !


Comment

  1. … que dios nos coja confesados es una expresión viejuna que no significa nada… si acaso dí que “ja ens podem preparar”, porque la que nos va a caer por causa de los efectos de la pandemia, tendremos lío para rato aún… el cargar las tintas sobre los políticos está de más, ellos sufren el IPC y todo lo demás igual que nosotros, es cierto que tienen un mejor cojín, pero si bien se les puede instar a efectuar algún gesto de buena voluntad, eso no quiere decir que estén obligados a hacerlo, ni nosotros a machacarlos por ello… que hay que poner medidas para la ciudadanía, eso sí, pues es su trabajo, y en eso sí que los podemos azuzar… y sobre todo, no olvidemos que el encarecimiento de las materias primas y de la energía muchas veces son vectores que nos vienen impuestos desde el exterior… como ha pasado con la dichosa pandemia… el gobierno de coalición no tiene la culpa del virus, tampoco que las grandes empresas eléctricas hagan caja con el alza de precios… lo que tenemos que hacer es limitarnos a exigir que tomen medidas para que nos sea más llevadero el mal trago…

Deja un comentario

Your email address will not be published.