“Sant Raimon de Penyafort” – menorca al día
Skip to content

“Sant Raimon de Penyafort”

Un article d'en Josep Ballbè i Urrit

(Imagen: PIXABAY)

L’endemà de Reis, acabades les festes nadalenques, el calendari ens  brinda la diada d’aquest gran personatge. Patró de juristes i advocats,  trobo de molt mal gust el reguitzell d’adagis que la tradició popular li  dedica a aquest col.lectiu. Com ” d’advocat, ni un ni cap / bon  advocat, mal veí / de jutge, notari i advocat, Déu ens guard / en plet  car, cap advocat. En dubtós, ni un ni dos / notaris i advocats, a l’infern  tots plegats / advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos “… 

…D’entrada, la justícia hauria de prevaldre per damunt de tot. Sense  cap excepció ni dribling. Vist el refranyer, no sembla que aquesta  premissa s’acompleixi regularment. D’exemples, la política espanyola  i catalana n’és plena (començant pel cas del rei “emèrit”). Sovint solen  tenir mala fama perquè intervenen en la nostra vida sense que en  tinguem cap gana. Igual com passa amb els metges. També,  dissortadament, actualment, amb bona part dels empleats del sector  bancari. Aquests darrers se l’han guanyat a pols. Fins el punt d’arribar  a desitjar que els liquidin. “Si vull estar ben servit, ja em faré jo mateix  el llit“. Arribo a concloure que no els necessito per a res. Per a mi,  poden passar a millor vida. En el benentès que em dol molt fer pública  aquesta opinió. Més encara després d’haver-me deixat la pell al  sector al llarg de 34 anys. Amb un matís diferencial molt important,  tanmateix: sort que jo no vaig “viure” cap banc, sinó una caixa  d’estalvis: ct*, la de Terrassa ! Amb una filosofia i un concepte de  servei al client acuradíssim: “persones al servei de persones“. És ara  que el client pinta menys que un zero a l’esquerra. En la maledicció  adreçada als advocats, molts dels qui han hagut d’afrontar un plet,  d’una manera o altra, solen sortir-ne perdent. 

Raimon de Penyafort fou un clergue dominic del segle XII, nascut a  Santa Margarida i els Monjos. Un dels grans entesos en dret canònic  i en teologia, de tota la història. També un introductor implacable de  la Inquisició a Catalunya. Una taca indubtable que pesa com una llosa  al balanç de la seva experiència vital. Tot i això, volent allargar més  aquesta columna, no puc. Em condiciona l’espai acotat. Vull cloure 

la, però, traient una llança en favor dels advocats. Potser les crítiques  caldria etzibar-les a l’egocentrisme, orgull i total manca de rigor, criteri  i seny per part dels governants que ens manen…i de quina manera ! Cada vegada que parlen, la barra de pa puja de preu. I ells, tan  panxos. Es fan l’orni! Això ho diem els catalans per referir-nos a que  una persona es fa el desentès en algun tema. Més clar, l´aigua ! 


Deja un comentario

Your email address will not be published.