“Llibres, dies i camins porten saviesa”

La ciència no és infusa. Som davant d’un un terme irònic i sorneguer.  Ve referit al fet que el coneixement no s’assoleix per art de màgia. El  sol fet de complir anys no aporta saviesa. La prova la tenim en gent  de la nostra lleva, si fa no fa. Sempre recordo, per exemple,  companys de classe d’infantesa. Abeurant tots de la mateixa font, no  tothom ha assolit un nivell intel.lectual similar. És més, en recordes  algun d’endarrerit. Llavors i ara. Això sí, tampoc no et constava que  agafés mai un llibre ni s’informès amb premsa 

Fer anys, per ell mateix, no aporta saviesa. Les persones d’edat  semblant poden tenir vivències i interessos ben diferents que els  menin a acumular una saviesa ben diversa i no sempre equiparable.  Els anys fets (l´acumulació de dies) ens aporten memòria i  experiència. “Anys i panys” és l’evolució de l’expressió “anys i  afanys”, popularitzada amb el pas del temps. Una forma d’insistir en  l’esforç com a eina d’aprenentatge. 

Els camins triats i trescats (en resum, la suma de vivències) ens  condicionen també l’experiència. La lletra d’una famosa cançó del  grup “Sopa de Cabra” ho dibuixa i/o pinta fantàsticament: “Camins  que ara s’esvaeixen / camins que hem de fer sols / camins vora les  estrelles / camins que ara no hi són / Mai no és massa tard per tornar  a començar / per sortir a buscar el teu tresor / No és senzill saber cap  a on has de marxar / pren la direcció del teu cor”. 

Pel que fa als libres que ens han acompanyat al llarg de la vida  (lectures i interessos), acabaran configurant el nostre coeficient  intel.lectual. En definitiva, els tres elements citats al refrany del títol  esdevenen les tres potes d’un tamboret metafòric. Cadascun d’ells té  un percentatge igualitari en el bastiment de la ment. La saviesa  acumulada ve a ésser un punt intermedi d’aquestes tres variables  (edat, experiència i aprenentatge). Cal saber-la compartir i treure-la  enfora perquè llueixi i pugui ésser la nostra carta de presentació. Això  sí, des de la discreció humil de no mirar ningú amb supèrbia.El  costumari català és ric en sentències que avalen el nucli de tot aquest  entrellat que he triat avui: “El savi sap que no sap… El ximple tot ho  té al cap / El savi no diu tot el què pensa, però si pensa tot el què diu / En l’home savi les riqueses són esclaves /El savi sempre va carregat de  riqueses. En el neci, mestresses / Si arribes a jutjar-te bé és que ets  un autèntic savi“.