Avui s´acompleixen 6 dècades des que es va inaugurar --per part del Papa Joan XXIII-- el Concili Vaticà II. Es pretenia modernitzar les estructures de l´església. Alhora, l´esperit i les formes de presentar el missatge evangèlic a la societat del moment. Intentant analizar-ho amb mentalitat oberta i crítica, tot sembla indicar que resta molta tasca pendent. Segons com escrigui el què penso, ja m´espero alguna tibada d´orelles. Provindrà --com altres vegades-- de certs estaments de la cúria no gens acostumats a que se´ls digui ni piu.
Trobo a faltar moltes coses. Gairebé ho resumiria, sobretot, en un tarannà molt més humil i receptiu. A nivell dels entorns per on em moc, no puc acceptar algun “trasllat” sospitós” d´alguns preveres fora de la diòcesi, per pura venjança. Dit d´una altra manera, segueixo enyorant una plena aplicació del famós “aggiornamento”. Un terme italià que no equival pas a ajornar, posposar o endarrerir mesures. Ans al contrari, ve referit a actualitzar al nostre temps els esquemes de presentació del missatge cristià. Òbviament en un munt de camps. No essent així, la pròpia laïcitat de la societat anirà menjant terreny a la institució. Així, els ratis d´assistència a la litúrgia --on es refresca la via catequética-- anirà perdent pistonada… Avui, la fe continua essent la mateixa. Tot el que l´embolcalla ha patit canvis espectaculars. Mentrestant, el que no s´entén rau en que et trobis preveres que s´estimen més no canviar res. Es quedaran sols. En el rerefons, no tinc el cap precisament en tesis properes al terme de la “teologia de l´alliberament”. Essent procliu a alguns dels seus punts, ho contraposo --entre d´altres-- amb capellans i bisbes ancorats en postures immobilistes. O, fins i tot, polititzades (tant en clau tradicionalista o independentista). Cap d´ells no em fa el pes.
La meva església ha de procurar per la pau, la justícia i el bé comú. Principalment entre els més desfavorits.Tot el demés són falòrnies i pèrdues de temps absurdes. No essent així, seguirem immersos entre llums i ombres. Entre febleses, ambiguïtats i mancances greus.
Al meu entendre, el seguiment de l´evangeli passa per la conversió i la capacitat d´entrega al proïsme. En la societat actual, fa més falta que mai. Fem per recuperar i potenciar –com cal-- l´esperit d´aquell concili ! Mai no podem deixar de conrear. Tal vegada la collita sigui a termini més llarg. Això, tanmateix, no ens pot frenar. No defallim !
60 anys del Vaticà II
