Avui encetem aquest mes, que molts consideren el més temible de tots. Quan es fa alguna bugada, les peces de roba es cremen. Els garrins i les llocades que hi neixen es moren. Té les seves genialitats, tot i que uns el veuen benigne i d´altres, malèvol. Malgrat tot, d´acord a la dita del que “de gustos, no hi ha res escrit”, deixem-ho córrer.
Se celebren un munt de festes majors i són munió els qui festegen la diada del seu sant patró: com ara Esther, Isabel, Fermí, Enric, Carme, Aleix, Frederic, Elies, Daniel, Cristina, Jaume, Anna, Joaquim, Natàlia, Marta, Bonaventura o Ignasi. Raó de més, doncs --amb els dies més llargs-- per a mostrar-se en un to joliu i gentil.
És el 7è. mes de l’any. En l’antic calendari romà es deia “quintilis”, en ocupar la 5ª. posició. Se li va canviar pel de “iulius” en honor a Iuulis Caesar, després del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. “A primers de juliol, un pas de caragol. A darrers, una hora s’ha perdut de sol”.
Tanmateix, jo sóc dels qui penso que més aviat malbaratem massa temps de lleure, penosament. La resta de l´any, solem queixar-nos de manca d´hores…i, quan ens sobren, les matem matusserament.
“Al juliol, a l’era hi fa un bon sol i pobres dels qui són al sol”. Al cau d´una bona ombra o amb l´ajut d´aire condicionat, hem de trobar minuts per cloure temes penjats de l´agenda. Per contra, el rei dels astres garanteix i certifica la dita del “juliol no se´n va sense verol”. El raïm canvia el seu color i augura una verema exitosa i un most molt preuat, poques setmanes després. “El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol”. De fet, alhora és conegut com el “mes del sol”. D´ací tiben un seguit d´adagis ben eloqüents i prou sorneguers: “Pel juliol balla qui vol / Pel juliol beure, suar i la fresca buscar / Pel juliol molt soroll i poc brou / Pel juliol molt soroll i poques nous / Pel juliol pica el sol, la dona i el cargol”… Amb tot plegat, bo és prodigar trobades d´amics per a prendre un refresc. Cal recuperar temps del que ens va robar un parell d´anys de pandèmia.
S´ha de combatre set i suor: “pel Juliol, beure, suar i la fresca buscar”. Al món animal, “del llop sentiràs el primer udol”. Amb aquest nodrit estol de dites paremiològiques, acabo desitjant un mes de conya per a tothom, si Déu vol. Això sí, ben aprofitat ! El temps és or.
Al juliol tota la roba al vol
