Cada dia que passa copso més que visc en un món de covards. Sense voler fer-me el destraler o el pessimista, hi ha massa coses que fan que no anem a l´hora: la pandèmia, les guerres, l´atur, la fam, els desnonats, el canvi climàtic, el preu de l´energia, el nivell prou baix d´un bon nombre de polítics i altres factors no fan altra cosa que acréixer el desencís de la gent. Veig que cada cop són més els qui s´ancoren en el menfotisme. Malgrat que bona part d´aquests temes els afecten --en major o menor to-- s´estimen més callar. Potser arriben a pensar que, després. no tindran eines per a defensar-se.
Quan ens atenen deficientment i/o de mala gana en una oficina bancària, un punt de l´administració, un centre sanitari o un comerç no s´hi val a callar. Hem de fer valdre els nostres drets i presentar una queixa formal (per escrit), a fi i efecte que les coses millorin.
En base a una prudència poruga, també sovint em declaro contrari a la tesi que “a boca closa, no hi entra mosca”. Diuen que la paternitat de la dita pertany al mític Miguel de Cervantes. Equivalent al “llengua muda, mai no fou batuda”. Com a ciutadans, estem sotmesos a un seguit de normes i deures. Alhora, però, hem de fer valer uns drets.
Pel propi carrer, podem topar-nos amb alguna acció incívica d´algun altre. Per què no hi plantem cara, en nom d´una suposada comoditat? Se´ns pot recomanar romandre callats a fin d´evitar res contraproduent. Malgrat tot, jo segueixo creient en l´inconformisme. Intento veure´l associat al coratge de dir les coses correctament. Sic!
Moltes vegades, s´ha de saber callar. Jo, el primer. Si més no, en base a l´adagi que diu allò del “per la boca mor el peix”. Respondre sense pensar-se-la pot comportar que ens pengin l´etiqueta de bocamoll, indiscret, espieta, xerraire o bocafluix. Com deia el clergue anglicà i poeta satíric Charles Churchill, al segle XVIII, “fins i tot en el cor d´un heroi, la discreció és la millor part”. Raó no li´n faltava.
La discreció val més que qualsevol eloqüència. Callant, s´aprèn a escoltar. Escoltant, s´aprèn a parlar i parlant, es clou el cercle: s´aprèn a callar.Hi ha diferents maneres indiscretes de mostrar-se discret: per por al què diran, submissió a regles de bona conducta, prudència, subtilesa, pedància egocèntrica o per una cortesia que no es té. Val la pena prendre´n nota, sense oblidar altres recursos.
Qui calla consent
