Aquesta dita del títol pertany a Rabindranath Tagore, mort avui fa 80 anys. Poeta bengalí, músic, filòsof, premi Nobel de literatura (l´any 1913) i novel·lista que ens ofereix un cabal de pensaments per a sacsejar les nostres vides. I de quina manera ! N´aconsello --i molt--
la lectura d´algunes de les seves obres. Totes elles aporten un tresor de pau, esperança, serenor i vies concretes d´actuació personal. Tenint en compte l´entorn social que ens toca viure, entenc com a prioritari recuperar la bona filosofia com a eina de treball global.
Val a dir que, des que era molt petit, esdevingué un dels crítics més punyents i sagaços de l´europeització de la Índia. Als 17 anys, tingué l´oportunitat d´anar a Brighton, per a estudiar. Malgrat no romandre hi massa anys, la seva percepció afinada el menà a copsar “detalls” que no li feien prou el pes. Mai no es posicionà, però, a favor de la rígida disciplina anglosaxona. Tampoc defensava l´alt misticisme de molts corrents orientals en la branca religiosa. Va tenir l´habilitat necessària per saber fer una perfecta simbiosi de les dues vessants.
Persona tenaç i coratjosa, no s´arronsava davant les dificultats. En aquest sentit, plantejava la tesi del “si no puc fer-ho a través d´una porta, aniré per una altra… O en faré una de nova”. El desànim i la manca d´esforç solen ésser perfils inherents a la gent moderna.
Fa temps que defenso una teoria senzilla. Fent un joc de paraules, el nostre personatge deia: “és molt simple per a ésser feliç. Però molt difícil per a ésser simple”… Reprenent la línia del títol, ens compliquem la vida i pequem d´orgull. No sabem anar amb el cap cot. Ens deixem dominar per un fals orgull. “Mentre plorem per perdre el cel, les llàgrimes no ens deixen veure les estrelles”. O, encara millor, “tancant la porta a totes les errades, també deixem la veritat fora”.
No sóc pessimista quan proclamo que la nostra societat té serrells malaltissos. Només ens mancava la pandèmia per acabar d´ensorrar temes que podien “funcionar” mínimament bé. De tota manera, cal aprofitar l´avinentesa per a exigir la classe dirigent que revisi –en molta profunditat-- les bases del sistema educatiu. És ací on ens toca assentar les bases d´una evolució profunda i amb sentit creixent. Per a començar, tallant de soca-rel la molta podridura i carronya que batega per massa mitjans audiovisuals. Que en prenguin nota !
Els fets són molts. La veritat, una
