Sembla senzill, veritat? "Ara és ara". Encara que la realitat no és aquesta. Ara mirem enrere o endavant. Si ens fixéssim més només en el moment actual... Quantes coses canviarien.
En canvi, més vegades de les necessàries, ara mirem enrere dient: Jo abans amb això o allò podia..., o endavant en el futur. El futur és incert. Al final, si no ens concentrem només en l'ara, acabarem patint o pel que érem o pel que podrà ser.
I si bé he realitzat articles que parlaven d'això diverses vegades, ara ho entenc. Sobretot perquè no crec tenir futur i això em sobrepassa, i perquè el meu passat era molt millor que el meu present. I sent això així, entenc per què només cal mirar l'ara.
Uns moments de lucidesa i il·luminació em diuen i recorden que el futur és incert i que de res em serveix mirar el passat. Soc qui soc ara, i ara pots fer dues coses: ho entens i avances o et quedes mirant el que eres. Així que avança i accepta qui ets ara.
Hi ha una idea que em ve al cap: tu ets l'autor de la teva vida, tu ets el que escriu el llibre. L'escrit, escrit està. Però ara la teva pàgina està en blanc i el teu bolígraf a la teva mà... Qui seràs ara?
L'heroi no té poders, només s'aixeca i segueix. I tu, t'aixecaràs i continuaràs sense esperar futur i sense mirar enrere? O continuaràs mirant el passat i esperant el futur totalment quiet?