La península Ibèrica i, també tot el mediterrani, estem a molt poca distància del desert de Sàhara. Això fa que, en forma de temperatura elevada o en forma de pols en suspensió podem rebre sovint la seva influència. El transport dels anomenats aerosols per part dels corrents de vent dominants, són una constant de la maquinària meteorològica que funciona en els primers dotze kilòmetres aproximadament damunt la nostra vertical. Aquest gruix és d’uns nou kilòmetres al voltant dels pols i d’uns vint kilòmetres a la línia equatorial.
La sal marina, el fum, la pols del desert, la mateixa contaminació poden viatjar desenes de kilòmetres, de vegades centenes i, algunes vegades milers de kilòmetres.
A casa nostra, l’arribada de la pols sahariana és ben habitual i omple l’arc mediterrani sovint. Si s’acompanya de núvols que provoquen precipitació ja tenim la pluja o la neu barrejada amb fang. Això és el que passava aquest dissabte 6 de febrer. El transport de pols sahariana sempre és més habitual a l’entorn mediterrani si bé, hi ha documentades pluges de fang fins a pràcticament l’Europa nòrdica. En el cas d’Alemanya o Polònia és un fenòmen que, de tant en tant, arriba. Aquestes arribades de sorra africana en forma de pluja de fang no les hem de confondre amb les tempestes de sorra que són un fenomen gairebé exclusiu de les zones àrides o semiàrides dins les grans planures del món. La sequedat del terra més el pas d’un front dona com a resultat el mur de pols de la tempesta. Davant del front hi ha uns forts ascensos de l’aire que aixeca la sorra i la pols i crea aquest mur visible de color marronós. Aquests ascensos forçats de l’aire es donen sempre amb l’arribada de fronts actius i tempestes. Moltes vegades no els veiem, però hi són. Són els vents en ratxes, que poden ser forts, que van al davant de la tempesta i que ens anuncien la caiguda imminent del ruixat. Les tempestes de sorra, a diferència de les d’aigua, no tenen ni llamps ni trons. Al món àrab les anomenen haboob.
Una tempesta de sorra no suposa un gran perill, però si que pot ser dolenta per les persones amb problemes respiratoris. Cal protegir ulls i vies respiratòries de la sorra.
Les tempestes de sorra al Mediterrani són un fenomen molt estrany. Es poden donar a la primera línia de costa o en àmbits de secà, però en tots els casos són fenòmens locals. Només a la riba africana les podríem observar però de dimensions petites. Al voltant del Sàhara les trobem, al desert de Takla Makan, a l’oest de la Xina. El Takla Makan és el tercer desert més gran del món, després del Sàhara i de Kalahari. Al desert de Mohave, Califòrnia. El fenomen, associat als monsons d’Arizona, provoca que Phoenix sigui una de les ciutats que sol quedar engolida per les tempestes de sorra.
.-Aquest és un article de Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia.com
