Deia el famós escriptor i periodista Ernest Hemingway: “Tots hauríem de disposar d’algú amb qui poder parlar francament. Per molt de valor que es tingui, un se sent cada vegada més sol”. No tinc la solució al que li està passant a aquesta societat, però des d’aquí vull fer una crida a les persones i al fet que es relacionin. No perdem la humanitat.
He llegit recentment que un fotògraf de 84 anys va caure enmig d’un carrer concorregut de París. Van passar nou hores sense que ningú el socorregués. Un rodamon que el va trobar va trucar a emergències. Havien passat 9 hores ja. Quan van arribar havia mort per hipotèrmia.
Al Japó diuen l’epidèmia silenciosa a l’ona de morts en absoluta solitud. Milers de persones que viuen aïllades dels seus entorns socials moren a les seves cases, i ningú ho sap. Durant 3 anys va romandre un cadàver tirat en el terra d’una llar i el van descobrir mort quan va esgotar el seu compte bancari en la qual cobraven el lloguer. El més greu és que existeix una paraula per a això: “Kodokushi” que vol dir mort solitària.
Aïllar-nos és el pitjor que podem fer. Busquem entre tots l’amistat i l’activitat en societat. Per cert, aquesta persona tenia família. La persona que està sola, s’acaba sentint bé així, o pensant que molesta. No permeteu que això ocorri en la vostra vida. Busquem entre tots solucions.
.- Aquest és un article d’en Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.com
… sé que debes tener tu ego por las nubes, pero tío, ponte una foto más discreta, que ya canta…