Fita històrica en la història de l’energia a Espanya. La setmana de l’1 al 7 de maig, per primer cop d’ençà que es fabrica electricitat, la solar és la primera font a l’hora de generar kilowatts, superant a l’eòlica, la nuclear o el cicle combinat de gas.
És una fita de primer ordre perquè les plaques solars van aguantar gairebé una quarta part de la generació elèctrica.
No sé si som conscients de la significació de tot plegat. Dependre dels combustibles fòssils que només s’extreuen en uns determinats països que, sovint són “poc fiables”, ha estat una rèmora de primer ordre socioeconòmic i encara més, mediambiental.
En qualsevol classe d’economia de primer curs us explicaran la importància de ser sobirans, energèticament parlant, per ser competitius en costos i estables pel que fa a funcionament del sistema.
Doncs bé, aquest moment s’acosta a una velocitat poques vegades vista. El mapa de preus diaris, els darrers mesos, del kW/h pagat a Europa oferia valors a la majoria dels països per sobre dels 100 € mentre a Iberia baixava alguns dies dels 10 €. Això se’n diu ser extraordinàriament competitius. Per què el centre i nord d’Europa vol hidrogen fabricat de forma verda a Espanya o Portugal mitjançant hidroductes? Doncs senzillament per emportar-se les inversions cap als seus països amb preus dels combustibles baixos.
Ara bé, aquest creixement vertiginós de l’oferta renovable està provocant, el que es coneix com la corba de l’ànec. Una forma de la gràfica elèctrica, que té una semblança amb un ànec i que posa en evidència una sobreoferta en dies i hores concrets amb un desplomament dels preus pròxims o directament a zero.
Lògicament, aquest fet desajusta les rendibilitats de les inversions entre altres problemes. Quina és la solució? Doncs electrificar l’economia. Recordeu que electrificar, amb una generació elèctrica fabricada amb renovables, és el que es busca per combatre l’escalfament global.
Ara mateix, en el cas català per exemple, el 75% de l’energia utilitzada per funcionar en tots els sentits ve d’energies no renovables, les brutes. Això vol dir que li hem de donar la volta, fent servir màquines elèctriques per tot. Calefaccions, vehicles, processos industrials, etc.
Les bombes de calor d’aerotèrmia (aparells semblants de concepte als aires condicionats) produeixen energia amb cinc vegades més eficiència. La climatització hauria d’abandonar el gas als habitatges, locals, comerços, etc., al més aviat possible. Igual passa amb els cotxes. De cada 100 unitats d’energia, el cotxe de combustió en llença 70 en forma de calor i només n’aprofita 30, a banda de contaminar massivament. En canvi, un motor de cotxe elèctric només llença 10 unitats i n’aprofita 90. El mercat, en aquest sentit, està canviant amb molta rapidesa i el fabricant americà Tesla ha abaixat els preus el darrer any en el seu model més “bàsic”, al voltant dels 12.000 euros. Ara val (comptant ajudes) menys que models relativament populars fabricats a Catalunya o en altres fàbriques d’Espanya.
.- Un article d’en Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia.com
