“Val la pena”

Una frase que acostumo a dir és: “no dic que serà fàcil, dic que val la pena”. A vegades l’estructuro diferent, però bàsicament és aquesta. Últimament haig de repetir-me-la molt. Si bé en l’article anterior parlava de les oportunitats que ofereix un nou camí, ara que jo personalment l’estic recorrent, veig que no es troba exempt de dificultats. D’aquí ve que no deixi de repetir-me aquesta frase que us acabo d’esmentar. Encara que hi ha coses que m’ajuden a recórrer el camí, cal recordar que la meta no és l’important sinó el viatge. Centrant-me en aquest pensament, faig el màxim per gaudir cada moment del camí. Haig d’aturar-me a descansar molt més del que m’agradaria reconèixer. Em trobo amb el qual per a mi, en altres moments, no qualificaria ni tan sols de sot i ara em semblen profunds clots. Només comparteixo aquests pensaments en veu alta, per a recordar-vos que per lluny que es trobi l’objectiu, per inassolible que aquest sembli, cal continuar gaudint. I si un dia sents que has perdut la batalla, només recorda que continues tenint molts dies al davant per a tornar a intentar-ho. La mandra s’acosta més d’una vegada a murmurar-me a cau d’orella la realitat de la falta de salut i no negaré que ofereix més d’una vegada una magnífica excusa per a no continuar, i més d’una vegada m’he deixat arrossegar per elles. Però em sento molt feliç el dia que aconsegueixo escapar per una estona i caminar aquest nou camí.