Skip to content

“Mare i fill: Santa Mònica i Sant Agustí”

Un article d'en Josep Ballbè Urrit

(Foto: Pixabay)

Avui, s’escau la diada d’aquesta santa. Demà, la del sant, el seu fill. Actualment, són dos noms que ja no se solen posar als nadons… Raó de més per a explicar una mica de la seva història: la mare nasqué l’any 332, a Tagaste (a hores d’ara, territori algerià), al si d’una família cristiana. La casaren, molt jove, amb un home pagà, violent i llibertí. Agustí fou un dels 3 fills que van tenir. En emmalaltir greument, el pare cedí a que fos batejat. Recuperat miraculosament, en revocà el permís. Passats pocs anys, el pare moria, fent ella mans i mànigues per a tirar endavant. Fou llavors que n’Agustí s’esgarrià i abraçà el maniqueisme. Tants mals de caps li provocà que el dugué a Roma i Milà, a estudiar. En aquesta darrera ciutat, conegué el famós bisbe Ambrosi, que aconseguí convertir-lo després de 17 anys d’ésser molt més que una “cabra boja”.

Remarco algun tret de la seva doctrina, com ara: “si aspires a assolir grans coses, comença per les petites / Déu proveeix el vent, l’home ha d’hissar la vela / La veritat és com un lleó i no necessites defensar-lo. Ell sol se’n surt / Prega com si tot depengués de Déu, treballa com si tot depengués de tu / La mesura de l’amor és estimar sense mesura / La perfecció de l’home és descobrir les seves imperfeccions”.

Acostumats com estem a viure ancorats en l’orgull de creure que ho dominem tot, és hora d’anar fent per capgirar eixos esquemes del nostre pensament. En aquest sentit, cito dues reflexions més del sant: “hi ha quelcom en la humilitat que curiosament exalta el cor / Déu proveeix el vent, malgrat que hissar la vela és tasca de l’home veritable”.

Tocant dempeus a terra, convenc que això –als polítics– no se’ls hi passa pel cap. Amb una xerrameca inusual, passen més hores als mitjans audiovisuals que al despatx. Les rodes de premsa assoleixen format d’autèntica “llauna”. Fan servir mots recargolats. Parlen més amb les mans que no pas amb els llavis. Dubtant que afinin diagnòstics, la millor eina potser passaria per publicar les ordres al diari oficial i exigir-ne el seu compliment.

Reprenent la figura d’aquests dos sants que el calendari ens situa a les acaballes de l’agost, advoco per una major praxi de la virtut de la humilitat. Parlant des d’ella, tindrien major dosi de credibilitat. Traslladant-ho al camp dels refranys, els hi ho clarificaré: “la que no fila per Sant Agustí, no farà bon bocí”… M’engegaran a dida, tanmateix. Encara que només sigui pel seu habitual agnosticisme. Mai no volen que ningú els baixi de la trona. La gran majoria se la mama molt dolça.


Comment

  1. … qué panfleto confesional más infumable… copìa pega del santoral, y pretensiones de que nos interese de nuevo la vida de los santos como en tiempos del tardío nazionalfranquismo? venga, que ya está superado…

Deja un comentario

Your email address will not be published.