Tal vegada ser vulnerable no sigui tan dolent. Tal vegada ser vulnerable és el que et pot arribar a convertir en un petit heroi. Aquell que s’enfronta a un repte o perill sabent que no pot fallar no és un heroi. Ser vulnerable a alguna cosa i, així i tot, decidir continuar endavant és una persona amb coratge i atrevida. Per tant, ser vulnerable no és tan dolent.
No dic que ho siguis per voluntat, no crec que a ningú li agradi ser vulnerable, ni que a ningú li agradi fracassar, però tal vegada part del mèrit de l’èxit no és només aconseguir-lo, tal vegada part d’aquest mèrit és intentar-lo estant fins i tot pitjor que els altres.
Per a tu mateix i per als altres; de no aconseguir l’objectiu no passa res, ja que ningú creia que ho aconseguissis, però de fer-ho. Res t’importarà el que puguin lloar-te la resta. Quant a tu, imagina’t com podràs arribar a sentir-te. Seria similar a un joc, una aposta en la qual ningú dona res per tu excepte, tu mateix i aconsegueixes guanyar-la. Llavors no et llevis valor a tu mateix. Només fes i recorre el camí que vols i que importa el que succeeixi, mentre tu et sentis bé. Sense danyar a ningú i només bé amb tu mateix.
Tal vegada aquells anomenats invulnerables tan sols són persones que malgrat tot simplement fan el seu camí. Tal vegada val la pena recordar una de les frases més famoses d’Antonio Machado: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”.
.- Aquest és un article de Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.com
