He passejat a la vora del riu Roïna, al sud de França, i he pensat en Menorca. El meteoròleg menorquí Agustí Jansà Clar ho explica molt millor que jo. La força del vent actua com un canó. Al Golf de Lleó té la força del tret efectuat i, a mesura que va cap al sud, va perdent força, va disminuint de velocitat.
Agustí, com el sant, hi afegeix un element nou. Com és que al Cap de Creus, per exemple, no hi ha arbres bandera, arbres vençuts com sí que hi ha a Menorca en gran quantitat? La sal.
Durant el trajecte esmentat entre el Golf de Lleó continental i la petita illa de Menorca, sense barreres físiques com ara les muntanyes, el vent va arreplegant sal que acaba posada damunt la banda nord dels arbres, sobretot ullastres, que, per sobreviure, acaben inclinant-se en una de les mostres més belles de supervivència que pot existir en el món natural i humà.
Com us estim, arbres vençuts. Us deixau derrotar per així poder regnar dins el paisatge menorquí durant tota la humana eternitat.
El vent del nord
