La lliçó d'Alcarràs

He gaudit molt veient aquesta pel.lícula. Gairebé del no res però amb gran finesa, la directora (Carla Simón i Pipó) sap tocar la fibra de l'espectador. Amb tan sols 35 anys, ha gratat el cel en aquest treball cinematogràfic. Als seus inicis  --amb "Estiu 1993"--  també va voler reflectir l'entrellat del món rural del nostre país. Orfe de pares des dels 6, en van tenir cura uns tiets, a l'àmbit natural de La Garrotxa. No endebades fa palesa una intuïció i una observació analítica impressionants. Certs detalls són imperceptibles als ulls de qualsevol de nosaltres. Per això, animo i recomano molt no perdre-se-la.
Sap combinar espais, silencis i gestos amb un mestratge fantàstic. Sorprèn el sentit de la inspiració que traspua el guió. No m'estranya gens ni mica el guardó de l'Os d'Or a la millor pel·lícula, a la Berlinale d'enguany. Me n'alegro moltíssim per un altre motiu ben aliè: la nul.la visió i manca total de sensibilitat per part de les autoritats espanyoles pel que fa a la batussa de la immersió lingüística. Treuen un problema on no n'hi ha cap.
L'argument gira als volts de la família Solé. Fa 80 anys que conreen el mateix terrer i es disposen a fer la darrera collita. Vol èsser un cant envers la històrica pertinença d'una nissaga familiar a l'entorn. Tot superant remotes tradicions i malgrat algunes tensions familiars, vol remarcar la base cabdal de la cohesió del grup.Especialment en moments de crisi.
Contingut i embolcall marxen plegats en simbiosi perfecta.L'emoció que vol transmetre enlluerna i enganxa. Els diàlegs no enfarfeguen, ans al contrari. El joc íntim de mirades i gesticulacions, tractades amb força tacte fa la resta. L'acció s'ubica en aquest poblet del Segrià, però val a dir que reflecteix temes d'arreu: les picabaralles interfamiliars, el joguinejar de la mainadami  la sonsònia d'un estil vital empès per la riuada del progrés.
Ves per on, casualment el film comença amb uns nens jugant a la guerra, dins d'un destartalat Citroën 2 CV. Sense més, una grua se l'emporta. Un plànol que, no sabent-ho, ens n'evocarà la cloenda: maquinària pesada aniquilant el camp de presseguers per a instal.lar-hi plaques solars i fotovoltaiques. En definitiva, la lliçó del patriarca del clan familiar que lluita contra la foscor del futur.