Qualcú va tirar una nina a la mar.
No va nedar perquè no en sabia.
Es va deixar endur com una medusa i les parts que formen el seu cos plastificat van ser dutes per les ones fins a la vorera de la mar.
Una al·lota les va anant recollint.
Cada dia davalla a la platja, camina per l’arena, observa i s’embamba amb l’horitzó convençuda que un dia arribarà, cavalcant damunt una medusa, el seu caparró.
La nina trencada
