Recordo la tradició de “l´home dels nassos”, de ben petit. Marca que avui cal sortir al carrer, per a trobar-lo. Perjuren que en té tants com jorns té l´any. De fet, en no trobar-lo, detreus que t´han aixecat el coll de la camisa. Llavors, t´atemperen dient-te que realmente té tants apèndixs nasals com dies li resten a l´any en curs. Vaja, una innocentada més ! Clavada a aquella quan t´insistien si recordaves a “fulano o zutano”. Davant la teva estranyesa, se´n fotien amb una resposta del tall següent: “ sí, home ! Aquell que, quan camina, va endavant ”. Quins pebrots ! Millor dit, potser quins nassos !
És curiós, però, que la dita sempre es referia al sexe masculí. Mai a la dona que, en aquella època, sempre restava en segon terme. Potser era un senyal de delicadesa envers ella. Un fet que, a hores d´ara, valdria la pena resituar plenament on pertoca. Si més no, en veure els disbarats i desgavells que anuncia la premsa, dia rere dia.
Donem una importància suprema al pas d´un any a l´altre. Així, l´anomenada nit de Sant Silvestre se celebra amb magnificència. A partir d´ací, quan ens disposem a donar la benvinguda sembla com si anéssim a obrir una capsa de sorpreses. Sobretot, començant per trobar solució als problemes que ens neguitegen. La realitat, emperò, no és ben així. Mentre Déu no hi posi remei, l´any nou no serà altra cosa que la continuació del que acomiadem. Els dies aniran caient regularment i alguna cosa s´arranjarà “per se”. Algun altre tema complex es perpetuarà anquilosat, amb una solución pendent En aquest punt, cal clavar colzes i posar-hi allò que se´n diu nassos...Començant pels “tortells”, picabaralles i desavinences familiars absurdament inexplicables que provenen com aquell qui diu de la prehistòria. Quina llàstima !
Ja està bé que fem xerinola, gaudint d´àpats amb parents o amics, brindant amb cava. O que acompanyem els menuts a rues o cercaviles on prima la gresca, la conya i la bulla. Sempre val més riure que no plorar. La pròpia vida s´encarrega --sense demanar-ho nosaltres-- d´etzibar-nos alguna que altra patacada no desitjada. A les portes de tancar un any que no ha estat fàcil, vull transmetre un hàlit d´optimisme il·lusionant al conjunt dels lectors. Depèn de cadascú de nosaltres millorar la percepció de l´entorn vital. Petits grans de sorra individuals milloren la qualitat de l´aire al nostre món.
Té nassos el tema
