Maquiavel, pare de la ciència política moderna

Niccolò di Bernardo dei Machiavelli era el seu veritable nom. Va ser un filòsof i escriptor italià i va ocupar alts càrrecs dins de la política durant molts anys, així com missions diplomàtiques molt importants. No obstant això, quan torna a Florència la família dels Mèdici, als quals Maquiavel estava enfrontat, és empresonat per injúries i calúmnies. Una vegada alliberat es retira de la vida pública i és quan escriu les seves millors obres. La més important, la d'»El Príncep». Un tractat en el qual fuig dels preceptes morals i on defineix la personalitat que ha de tenir tot líder que vol governar d’entre els quals destaca els dos valors principals: la fúria del lleó i l’astúcia de la guineu.

És essencial la seva aportació, doncs estableix les bases de la ciència política moderna i fa una reestructuració social de l’època. Partidari de la república enfront de la monarquia absoluta, però d’una república organitzada capaç de canalitzar els conflictes que puguin sorgir entre les dues parts de tota societat: el poble i els que governen.
Crea a més el concepte de «la raó d’estat», a partir del qual, se li atribueix la frase «el fi justifica els mitjans», encara que en realitat, mai arribés a pronunciar-la com a tal, si bé es deduïa de diversos extractes de la seva gran obra, ja comentada anteriorment: «el Príncep», on justificava algunes accions violentes o poc correctes, si amb aquestes s’obtenien bons resultats.

Però no va ser l’única cosa que va dir. Algunes de les seves idees més conegudes i alhora més controvertides van ser:
– Els favors han de fer-se a poc a poc perquè siguin més benvolguts, pel contrari, tot allò dolent ha de subministrar-se tot alhora, perquè no faci tan mal.
– Es pot combinar el ser temut amb el no ser odiat.
– La naturalesa del poble és molt canviant, per això és fàcil de convèncer, però difícil mantenir-lo convençut.
– Els homes obliden abans la mort d’un pare, que la pèrdua del seu patrimoni.
– Un governant pot no complir la seva paraula si després no li convenç o el perjudica.
– La crueltat i la força ha d’emprar-se si la seguretat depèn d’això.

Molts són els llibres que va escriure, i només un el que va publicar en vida: L’art de la Guerra.

 

.-Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIc per a Menorcaaldia.com.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *