Avui em plau moltíssim oferir aquest espai a na Llucia Palliser (Menorca, 1971) companya, col·lega , amiga, poeta; una dona feta de tendresa, d’aparença forta i dolça alhora, però amb els èvils que li corren per davall la pell i que ella hàbilment destil.la en mots, que després enfila com perles d’un collaret preciós.
Aquest any ha presentat el seu primer poemari “Cada Veta De Vida” Ed. Stonberg, amb un gran èxit de crítica. Una obra dividida en sis parts, de temàtiques i formes diferents, que constitueixen un cos ben articulat. On la melòmana que porta a dintre guaita i ens il·lustra.
Ja fa temps que provo desbrinar què haig d’aprendre de cada persona que trobo a la vida, i sense cap mena de dubte, na Llucia m’ensenya tenacitat, tota ella és font d’energia que ha d’impulsar la realització del que s’imposi, sigui el que sigui, tant unes oposicions com un nou poemari.
Quan i com comences a escriure seriosament?
Realment s’escriu mai seriosament?
Quins són els teus referents poètics i què en destaques?
Emily Dickinson per la capacitat d’amagar rere les missatges subtils però poderosos; Sylvia Plath per l’abstracció i la violència dels seus; Joan Vinyoli perquè la seva poesia és una recerca del sentit de l’existència minuciosa i sense estridències; Margarita Ballester, per qui sent admiració lluentíssima i per la seva manera de captar i escriure el sentit de la vida des de la complexitat, fent més fondos els buits i més plenes les mancances, poesia des de la contemplació interna i externa; Antonia Vicens per la seva trajectòria vital i, tot i ser tardana, practicar una poesia descarnada, eixuta i copsant; i encara podria referir uns quants més.
Quins temes tractes als teus poemes?
El tema recurrent és la vida i mirar d’entendre què passa, a vegades aprofundint en el què i d’altres quedant bocabadada.
Quins projectes tens entre mans?
El més immediat és l’organització d’Illanvers i la participació en actes a Eivissa i a Mallorca. Quant a escriptura, estic a la caça de versos regalats que em portin ves a saber on i, entre mitges, fagocitant lectures poètiques, narratives i assagístiques.
Quins poetes de Menorca ens recomanes?
Margarita Ballester, de totes totes.
Tenim la sort de poder gaudir de dos poemes de na Llucia en aquesta entrega.
Inèdits:
I
Brota l’arrel
adherida a l’inquiet
heptasil·làbic
II
La fregadissa sibilant dels pàmpols al palp del xaloc
desflora un mormoleig de cossos que es corben.
Estrenys el raïm madur sobre el rostre delerós del cup silent,
fas del most la malvasia que fermenta a cada glop,
com un carmí llepissós als llavis d’una meuca.
És el trascol lent del vi més tèrbol, el tràngol més agre:
un xap amb falç d’argent a la gola de circells prenyada.
Recordeu que si voleu participar només fa falta escriure’ns un email a donamvers@gmail.com
Links:
http://illadepoetes.blogspot.com/search/label/Llucia%20Palliser
https://www.stonbergeditorial.com/product-page/cada-veta-de-vida-llucia-palliser (sota aquest link tens diverses opinions i participacions sobre Cada Veta)
Felicitats Llucia .
Gràcies per la referència immerescuda.