Per Facebook, no tots som iguals

«Tots els animals són iguals, però alguns, més iguals que uns altres» crec recordar que era una de les frases que Orwell ens regalava al llibre La revolta dels animals (Animal Farm) per a exemplificar com una revolució es devora a si mateixa en convertir-se alguns dels seus protagonistes i líders en una nova classe dirigent que no es diferencia d’aquella a la qual han apartat del poder.

Parafrasejant al gran Orwell, sembla que a Facebook també tots som iguals… i alguns, també més iguals que uns altres.

La companyia de Mark Zuckerberg no ho admet públicament, però documents interns als quals ha tingut accés el Wall Street Journal demostren que, almenys, sí que ho sap i no fa res per evitar-ho.

Aquests documents, dels quals el Wall Street Journal no revela la procedència, però que sens dubte són d’una font interna de la companyia, també han arribat a la SEC (Securities and Exchange Commission), l’organisme federal nord-americà encarregat de fer complir la llei lluitant contra les manipulacions del mercat, i al Congrés estatunidenc, davant el qual el mateix Zuckerberg ja ha hagut de comparèixer per a defensar el seu model de negoci i les pràctiques de la seva companyia.

Aquest enviament de la documentació a les autoritats federals estatunidenques sembla buscar la protecció d’aquestes per a la persona o persones que els han filtrat, com a testimonis en un futur judici.

Els documents parlen sobre el programa XCheck (de Cross Check), i inclouen tant estudis interns, com resums de reunions d’empleats, o memoràndums i presentacions als alts directius de l’empresa (incloent-hi entre aquests al mateix Zuckerberg). Aquests, no són el resultat d’algunes reflexions que hagin fet treballadors i que hagin caigut en sac trencat, sinó que revelen que Facebook coneixia el problema, s’ha interessat a analitzar-lo, i ha acabat per no fer res per a l’hora de resoldre-ho.

Una elit entre iguals

El que ha permès el programa XCheck és crear una elit privilegiada que es troba per sobre de la resta dels usuaris, i que es poden saltar les regles a les quals aquests últims estan sotmesos.

El programa XCheck va néixer amb el noble objectiu de protegir els comptes i perfils de persones molt exposades socialment, com ara ‘celebrities’, polítics o periodistes, persones que podien rebre insults o amenaces per part d’altres usuaris. Aquesta protecció havia de desenvolupar-se mitjançant mesures de control de qualitat dels continguts.

No obstant això, i malgrat que des de Facebook s’insisteix que les normes que regeixen en la xarxa social, afecten a tots els usuaris, les pràctiques dutes a terme en el marc del programa XCheck han acabat derivant en l’exempció del compliment d’aquestes normes a una ‘casta privilegiada’ que, l’any 2020, era d’uns 5,8 milions d’usuaris a tot el món.

Si semblen molts, hem de contar que Facebook reporta uns 2.850 milions d’usuaris actius mensualment, per la qual cosa els ‘privilegiats’ suposen un 0,21% del total.

Immunitat i controls laxos

Alguns d’aquests usuaris VIP es troben en una ‘llista blanca’ que els permet publicar continguts sense que aquests passin una revisió per part de la xarxa social i, per tant, puguin ser eliminats per violar les normes. En altres casos, simplement poden penjar material que viola les normes bàsiques a l’espera de la revisió manual per part d’un operari de Facebook, una revisió que moltes vegades, no arriba.

Entre el contingut que aquests VIPs han pogut penjar a Facebook trobem assetjament encaminat o incitació a la violència, que les normes de Facebook marquen clarament i explícitament com prohibits, i motiu suficient per a la suspensió del compte.

Un dels casos, citat explícitament pel Wall Street Journal, és el del futbolista Neymar Júnior, estrella del Paris Saint Germain, que l’any 2019 va penjar imatges d’una jove seminua que aquesta li havia enviat. El motiu: aquesta jove l’havia acusat de violació, però ell volia demostrar que la interacció amb ella havia estat no només consentida, sinó buscada per part d’ella. Aquest comportament està clarament prohibit per les normes de Facebook.

La política nord-americana també surt mal parada en els documents interns filtrats: si bé des de Facebook es van negar aquestes pràctiques, els comptes privilegiats van poder publicar contingut que incloïa afirmacions sobre la letalitat de les vacunes contra la COVID, afirmacions sobre que Hillary Clinton amagava l’existència de cercles de pedòfils, o que mentre era president, Donald Trump, havia titllat d»animals’ als demandants d’asil.

Els mateixos documents admeten que aquests perfils poden violar impunement les normes de publicació sense patir conseqüències, i que Facebook no compleix en privat el que afirma en públic: la igualtat entre usuaris.

La iniciativa XCheck també està subjecta a un grup d’experts que la controla, però aquest ha fallat estrepitosament, els seus membres no han volgut veure la realitat, o han estat desinformats a consciència perquè no la coneguessin.

Davant la filtració del Wall Street Journal, des de Facebook afirmen que els documents reflecteixen pràctiques passades que ja s’han corregit i que no tornaran a produir-se.

No se’n vagin, que encara hi ha més!

L’article del Wall Street Journal serà el primer, del qual podria convertir-se en una saga del periodisme d’investigació nord-americà, ja que hi ha molts documents filtrats, i els que parlen sobre XCheck només reflecteixen una part de les pràctiques impròpies, dutes a terme per Facebook.

Del global d’aquests documents, i segons avancen en el Wall Street Journal, es desprèn que la praxi del negoci de Facebook provoca danys en les persones de diverses formes, com atacar la salut mental dels més joves (alguna cosa que alguns mitjans ja han avançat sobre Instagram, plataforma propietat de Facebook), enrareix l’ambient polític, o facilita el tràfic d’éssers humans.

També revela que l’empresa no ha fet res per evitar aquestes pràctiques, temorosa que això afectés el seu model de negoci, basant-se en els problemes que li han provocat anteriors canvis.

 

.- Aquest és un article de tecnonews.info i AMIC per a Menorcaaldia.com

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *