En Joan Pons ens du avui un nou enigma que ens ajuda a conèixer millor lanostra illa. Després d’una pregunta sobre un conegut artista de la que avui sabrem la resposta, en Joan esn trasllada ara a l’època àrab.
18.-ON HI HA UNA PEDRERA MOLERA DELS TEMPS DELS ÀRABS?
A principis del segle X (902903) les Illes Balears van ser conquistades i incorporades al Califat de Còrdova. L’any 1045, després de l’escissió de l’estat musulmà de la península, van restar incorporades al regne taifa de Dénia i, des de 1087, van gaudir d’independència. Fins que no van ser conquistades pel rei Alfons el gener de 1287, Menorca va romandre dins la cultura àrab durant quasi tres-cents anys. És molt de temps. Aquesta petjada es veu reflectida sobretot en la toponímia. Els prefix o introductors bini- (l’esmentat Binimel·là, per exemple), al- (Algendar), rafal (Rafalet); edificacions (el castell de Santa Àgueda o elements de la catedral de Menorca que va ser construïda damunt una mesquita) o les estructures hidràuliques que es poden veure encara, a pesar del seu mal estat de conservació, en els barrancs com el referit d’Algendar. Durant aquest període, convuls com tota l’edat mitjana, sobretot a la Mediterrània occidental que era frontera entre Orient i Occident, els àrabs van conrear amb encert la ramaderia i l’agricultura. De fet, l’historiador Andrew Watson va encunyar el terme revolució verda islàmica aquest període que va del segle VIII al segle XIII i que Menorca va tenir la sort de viure amb plenitud. Fruita, vegetals i també cereals que precisaven de molins per convertir amb farina. Idò, a Menorca hi una extensa pedrera de pedra arenisca molt conreada d’extracció de moles de molí. S’ha de caminar per trobar aquest indret fascinant que ens comunica de manera directa amb aquest espai que es converteix en un passadís a cel obert amb el nostre passat més pregon. Cocons plens d’aigua on hi beu ansiós el meu ca. Joncs que creixen dins els forats amb terra minsa que el vent ha portat. Papallones de color groc o marró i negre vermellós que sobrevolen aquesta pedrera sense a penes vegetació. Formes precioses de pedra, empremtes de diàmetres als penyals d’arenisca maresa entre blanca i vermellosa, moles trencades amb el forat en el centre que ens agermanen amb l’activitat esforçada d’aquests illencs oblidats que parlaven una llengua que no era la nostra i que ara ens sembla increïblement estranya però que eren tan menorquins com nosaltres. Però l’enigma és el que ens importa i on està aquest nou tresor de la Menorca secreta. On hi ha una pedrera molera dels temps dels àrabs a Menorca?
SOLUCIÓ AL DISSETÈ ENIGMA
ON ES VA FER UN RETRAT MIKE OLDFIELD QUE VA SERVIR DE PORTADA DEL SEU DISC?
Una altra vegada al municipi des Mercadal. En concret, en un punt nuclear de la seva extensa costa nord. A una de les platges menorquines considerades de les més polides de l’illa si ho demanes a un illenc. Juntament amb El Pilar i Cavalleria: Cala Pregonda. La bella platja del nord és d’una bellesa hipnòtica. De terres vermelles i illots que trenquen la uniformitat de l’entorn només està tacada per uns pocs xalets harmonitzats amb la costa. Per tant, es pot considerar una platja pràcticament verge. Tret que hi vagis en barca o disposis de la clau de les barreres que tanquen el camí de s’Alairó hi has d’anar a peu. Agafes el camí de Tramuntana i tombes cap a la dreta seguint les nítides indicacions. Pots deixar el cotxe al pàrquing gratuït de Binimel·là, agafar el Camí de Cavalls cap a ponent, i fer la caminada de poc més de dos quilòmetres que és molt agradable a l’hivern, amb raconades increïbles, i que és més feixuga i salvatge sota el sol implacable de l’estiu. Mike Oldfield va restar meravellat per aquesta platja que és molt diferent de les cales i arenals color blau turquesa -o verd fonoll, com anomena aquesta color la poetessa Antònia Vicenç- del sud i va triar-la com a escenari fotogràfic del seu quart àlbum Incantations (encanteris), editat l’any 1978. Escoltar aquest disc a Cala Pregonda pot arribar a ser una experiència musical prodigiosa i harmoniosa amb la mar, amb l’arena rogenca i amb les roques vermelles. Poques vegades es pot donar aquesta coincidència entre l’espai que l’ha inspirat i el treball artístic que ha sorgit del territori, en aquest cas, d’un paisatge menorquí feréstec i gens fàcil ni tampoc ampul·losament seductor. La primera fotografia, on sortia el músic new age davant els esculls en un dia de temporal, va ser feta pel fotògraf Trevor Key. Quan l’àlbum es va reeditar l’any 2011, Cala Pregonda va passar a ser protagonista absoluta. La coberta del disc de Mike Oldfield va ser il·lustrada amb una enigmàtica imatge nocturna dels esculls de Pregonda feta pel fotògraf menorquí Sús Camps. Els menorquins valorem molt els nostres paisatges. Quan hi posen l’accent personalitats internacionals ens adonem de la importància de preservar els nostres tresors paisatgístics. Música i territori. Una combinació imbatible que va projectar l’illa, una vegada més, fins a l’infinit turístic. O, seguint l’analogia proposada pel mateix Mike Oldfield, fins a un indret que produeix encantament o, respectant el significat estricte de la paraula, fins a un lloc que és una autèntica obra d’art de caràcter màgic.