El duel, del llatí “dolus” (dolor) és la resposta emotiva a la pèrdua d’algú o d’una cosa a la qual estàvem molt vinculats. Encara que una pèrdua mai s’oblida, del que es tracta és de recordar sense que et faci mal i que aquesta no ens impedeixi a continuar endavant.
Aquesta pèrdua pot ser tan física (d’un ser estimat que mor, d’una incapacitat física a partir d’un accident, d’una malaltia terminal…), emocional (pèrdua de l’autoestima, dels valors, d’esperances), o d’un objecte o relació (divorci, separació, canvi de domicili o de país de residència, pèrdua d’un treball en el qual feia molts anys que érem…), pèrdua d’una bona amistat…
La psiquiatra Elisabeth Klüber-Ross va establir per primera vegada en el seu llibre “On death and dying” publicat en 1969, les cinc fases per les quals passa un duel. Un model psicològic que és molt acceptat des d’aleshores i que serien les següents:
1a fase: Negació
Res més produir-se la pèrdua, podem entrar en estat de xoc, de no saber què està passant ni per què, de no saber com actuar o reaccionar. Pensem que no ens ha passat a nosaltres, que no és real, o li treiem importància a l’assumpte.
2a fase: Ira
Una vegada ens hem adonat que és cert, ens arriba l’empipament amb els altres o amb nosaltres mateixos, apareix la frustració. És necessari trobar un motiu, alguna cosa que ens alleugi per a entendre per què ha passat.
3a fase: Negociació
Aquí és quan pensem que podem solucionar-ho, ja sigui amb canvis d’actitud, buscant informació sobre aquest tema…
4a fase: Depressió.
Es comença a assumir la situació, i entra la tristesa, l’aïllament…
5a fase: Acceptació
L’última fase és quan comença a arribar la calma, comencem a controlar els nostres sentiments i entenem que és una cosa natural i que pot passar, que forma part de la vida.
No totes les persones passen necessàriament per totes aquestes etapes, o almenys no són conscients d’elles. També pot diferir el temps de durada de cadascuna i fins i tot es pot alterar l’ordre, ja que dependrà sempre de com sigui cadascun i de com vulgui o pugui enfrontar-se al seu propi duel.
Segons els experts el duel de manera general dura entre un i dos anys. Si aquest es fa crònic o no aconseguim superar-lo, el més recomanable és que ens posem en mans d’un professional en la matèria perquè pugui ajudar-nos a superar-lo el més aviat possible i poder continuar endavant amb la nostra vida.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Sa Revista.