La primavera i la tardor són estacions de transició. L’hivern és l’estació del fred, mentre que l’estiu és l’estació de les elevades temperatures.
El dia que més força de radiació té el sol a la nostra latitud, és quan arriba l’estiu astronòmic, generalitzant, per Sant Joan. El dia que menys força té de radiació és durant el Solstici d’Hivern, poc abans del dia de Nadal. La teoria faria que aquests fossin els dies més càlids i freds respectivament de l’any.
La pràctica, però, és molt més complexa. En el cas que ens ocupa, la primavera és la sortida del fred hivernal. El sol va pujant a l’horitzó clarament des de Sant Josep – ja ho fa abans evidentment -, però aquí arriba l’equinocci. El magatzem d’aire gèlid del continent euro-siberià continua viu, el mar continua fred, tanmateix, es troba amb uns dies cada cop més càlids del Mediterrani cap al sud. Aquest sol que puja a l’horitzó dia a dia també comença a escalfar les latituds baixes i centrals d’Europa i el mar, molt a poc a poc, es comença a encomanar d’aquesta inèrcia feixuga pel que fa a lentitud.
Aquesta lluita de l’aire fred que aguanta i les calors que ataquen fan que la primavera es mostri gairebé sempre amb rauxa i bogeria.
La memòria meteorològica és fràgil i cada any, les decisions alguns dies són les mateixes: em poso ja màniga curta? Com és que avui em poso l’anorac i la jaqueta gruixuda? Ostres, quina calor, l’estiu ja és aquí… Ara torna a nevar i jo em pensava que ja arribava l’estiu… El sol costa de veure avui i s’anuncien més pluges… Ostres, ha gelat en algunes zones i els conreus els ha trinxat quan semblava que ja teníem l’estiu aquí… Òndia, quina tempesta amb una calamarsa que ho ha deixat tot blanc. Vaja, el rebut de la calefacció no acaba de baixar perquè no la puc afluixar gaire o tancar.
Aquest abril ha estat modèlic a l’hora de mostrar-se primavera. El primer cap de setmana a Catalunya, la Franja, el Principat d’Andorra, la Catalunya del Nord, les Illes i, en molta menor mesura, el País Valencià, van viure unes temperatures excepcionalment baixes. Molts rècords es varen polvoritzar i, per exemple, Falset, la capital del Priorat va viure la mínima de -4,2 °C. Un valor mai enregistrat, en un mes d’abril, des de l’inici de les mesures l’any 1954. Moltes mínimes al Pirineu van ser les més baixes de tota la temporada – inclosos els dies d’hivern -. I, per acabar-ho de rematar, les màximes del primer diumenge d’abril al Prat de Llobregat, Gavà o Viladecans, amb 9 °C van ser les màximes més baixes de tota la primavera, però també de tot l’hivern!
Així i tot, 15 dies després, en plena Setmana Santa, el dissabte 15 diversos observatoris van batre rècords de calor, en un mes d’abril, en els darrers 30 anys.
La rauxa d’abril, no obstant això, no es va acabar aquí. Ruixats, sol, núvols, ventades, nevades, calamarsades, pols en suspensió, boires marítimes van fer un retrat de la típica variabilitat i bogeria d’abril.
.- Aquest és un article d’en Francesc Mauri i AMIC per a Sa Revista