L’autonomia energètica és la clau de tot plegat, segons ha declarat Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a la Reunió del Cercle d’Economia d’enguany. Sota el títol Els nous reptes de la reforma energètica europea, Ribera ha destacat la resposta coordinada d’Europa davant el xantatge de Vladimir Putin. “En els primers instants de la invasió a Ucraïna, els països europeus van buscar solucions en forma d’estampida i sovint individualitzada, però per sort hem aconseguit no generar divisions i coordinar la gestió. I es nota”, continua la ministra.
En aquests instants hi ha països que tenen una gran dependència del país soviètic, sobretot Alemanya, que compta amb el 60% del gas natural provinent de Rússia. En el cas espanyol, segons Ribera, “la dependència no arriba al 5% i és senzill poder buscar un substitut”. Els propers passos: reaccionar a cada combustible, començant pel carbó, el petroli i més endavant el gas. Tot de forma escalonada.
El concepte de transformació energètica fa temps que s’utilitza al sector, però ha sigut durant l’auge de la pandèmia de coronavirus i la invasió a Ucraïna, que han sorgit noves oportunitats energètiques, industrials, econòmiques i socials. Com a conseqüència, Ribera apunta que el 40% dels fons Next Generation que rebem a l’Estat espanyol van dedicats a la transformació energètica i industrial amb una aposta única per la part mediambiental. I encara amb més raons per l’optimisme. Durant els darrers anys, les energies renovables han crescut un 22% a Espanya, un 227% pel que fa a la fotovoltaica i l’autoconsum s’ha multiplicat per 5,5%. “Podem ser els líders de l’energia solar”, continua.
El concepte de transformació energètica fa temps que s’utilitza al sector, però ha sigut durant l’auge de la pandèmia de coronavirus i la invasió a Ucraïna, que han sorgit noves oportunitats energètiques, industrials, econòmiques i socials. Com a conseqüència, Ribera apunta que el 40% dels fons Next Generation que rebem a l’Estat espanyol van dedicats a la transformació energètica i industrial amb una aposta única per la part mediambiental. I encara amb més raons per l’optimisme. Durant els darrers anys, les energies renovables han crescut un 22% a Espanya, un 227% pel que fa a la fotovoltaica i l’autoconsum s’ha multiplicat per 5,5%. “Podem ser els líders de l’energia solar”, continua.
Una política comuna energètica
Antonio Llardén, president d’Enagás, ha apuntat que “és la primera vegada que la Unió Europea es planteja tenir una política comuna energètica”. Llardén confessa que no s’ho imaginava fa sis mesos, però estem davant del “naixement d’una nova època que té tres factors: política comuna, política de seguretat de subministraments i harmonització de preus”. Per altra banda, José Bogas, conseller delegat d’Endesa, demana eliminar les traves administratives per impulsar les energies renovables, a part de combatre la dependència energètica amb Rússia. I sobretot baixar les depeses corresponents.
Llardén (Enagás): “És la primera vegada que la Unió Europea es planteja tenir una política comuna energètica”
Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, qualifica de “repte complex” evitar la dependència energètica del gas. “És important mirar endarrere”, continua el basc. “S’ha d’accelerar el biogàs, generar hidrogen i implantar renovables i potenciar l’autoconsum. Necessitem ambició i una transició energètica intel·ligent”, afirma. I sobretot, més tecnologia i menys ideologia.
El Midcat, més a prop
La ministra Ribera ha afirmat que el punt de vista de França amb el projecte de gasoducte Midcat pot ser ara “més favorable” que en anteriors èpoques degut a les tensions del mercat energètic. Amb més detall ha assegurat que el país fronterer té la meitat del seu parc natural aturat i que es veu obligat a importar electricitat “les 24 hores del dia” i en un context de tensió.
Ribera ha apuntat que perquè el projecte tiri endavant és necessari que el finançament sigui compartit a la Unió Europea i que es faci amb coordinació amb França, per no trobar-se amb un “carrer sense sortida” un cop arribats als Pirineus.
.- Aquest és un article d’Enric Llarch i AMIC per a Sa Revista