Les picardies donen un toc de color als murs i façanes antigues dels pobles de Menorca. Amb l’aspecte d’una heura nana i delicada, aquesta herba aconsegueix viure aferrada a les pedres històriques, penjant com unes cabelleres verdoses i porpres d’alguns pams de llargada. Les fulles són palmades normalment amb cinc lòbuls aguts. Les flors recorden les boques de dragó en miniatura. Els peduncles que aguanten les flors tendeixen a créixer cap a la llum fins que són pol·linitzades per abelles. Després, tant com van madurant les llavors, segueixen creixent cercant la fosca, de manera que es fiquen dins les encletxes dels murs. D’aquesta manera aconsegueixen que les llavors no caiguin en terra i que les noves plantes segueixin enfilades a les parets.
La picardia és una planta originària de la península italiana, introduïda a Menorca com a planta de jardí com a mínim des del segle XIX. S’ha estès també per molts altres països. Dels patis i jardins de les cases s’ha escampat per dins tots els pobles de l’illa, però no a les comunitats naturals. Per tant, tot i ser invasora, no hi ha indicis de que sigui preocupant per les dues espècies semblants autòctones de Menorca, que viuen a penyals ombrívols dels barrancs i de la costa.
.- Aquest és un article del GOB Menorca