Els rellotges o agulles són unes herbes freqüents als conreus, vores de camins o descampats. Tenim diferents espècies, però totes són peludes, amb les fulletes amples de formes variables, i de vores dentades. Les flors s’agrupen en ramells, estan pedunculades, tenen cinc pètals de colors rosats o lilosos, amb el calze amb unes venes verdes ben marcades. Però el més característic són els fruits, que han suggerit els noms que tenen. Semblen com agulles, d’uns 3 cm de llarg, que en madurar es desfan en uns filets amb una llavor a l’extrem, i que són higroscòpics.
És a dir que segons la humitat estan estirats o caragolats. A tota Europa estava estès el costum de jugar amb aquests fruits. Es desfeia un fruit tendre i es clavava per un extrem a la roba, i mentre s’anava eixugant es començava a enrevoltar girant com la pua dels segons d’un rellotge. L’objecte però de la planta és ben diferent. Quan cauen en terra aquests filaments actuen com un tirabuixó i colguen les llavors.
Els rellotges tenen algunes propietats medicinals, però són poc apreciades. Com a plantes comestibles s’han emprat més. Les fulles molt tendres es poden menjar en ensalades. Però normalment s’han fet servir cuinades com a verdura, fins i tot les arrels.
*Aquest és un article del GOB Menorca.