La nit de Sant Joan és la nit més curta de l’any. Una nit màgica i especial, en la qual es combinen tant la festivitat religiosa com la pagana. Religiosa perquè es diu que en aquest dia va ser quan va néixer Sant Joan baptista (cosí de Jesús), d’aquí el seu nom, i la tradició de la foguera, perquè Zacaries, el seu pare, diuen va encendre unes fogueres per a avisar que el seu fill per fi havia nascut.
Segons la tradició pagana, es dóna la benvinguda al solstici d’estiu, i és una nit en la qual es realitzen tota mena de conjurs i rituals per a atreure la sort, l’amor i el treball entre altres, i en el qual la simbologia de la foguera ens serveix per a cremar o acabar amb tot el dolent de l’any, i aprofitar a demanar desitjos de bon auguri.
Com dèiem, molts són els rituals que es fan per a atreure la felicitat a les nostres vides. Els més coneguts són:
– Vestir de blanc: aquest color allunya els problemes. A més ha d’encendre’s una barreta d’encens de cedre.
– Encendre dues espelmes vermelles: per a atreure l’amor. Aquestes espelmes han de deixar-se consumir per complet, i les restes ficades en una capseta juntament amb el nom de la persona estimada en un paper, ha de col·locar-se sota el coixí tota la nit.
– A partir de les 12 és el moment de trencar un ou i ficar la clara en un got que col·locarem en la finestra, demanant un desig. L’endemà, ha d’enterrar-se tot en un test o en un jardí si disposem d’ell.
– Donar-se un bany en la mar. Elimina la negativitat i a més es creu que l’aigua a partir de les 24 h cura malalties i dóna la felicitat. Per a qui no visqui aprop de la platja, hi ha una altra solució, la que fan a Andalusia, on es renten la cara amb aigua freda. Això sí, a continuació està prohibit mirar-se en el mirall.
– Saltar damunt de les brases d’una foguera. Depenent de la comunitat autònoma en la qual ens trobem, se saltaran més vegades o menys. Els gallecs, els més valents, fins a 9 vegades arriben a saltar.
– Hi ha una altra tradició per als enamorats. En aquesta ocasió, han de saltar damunt de les brases al mateix moment que un d’ells llença una trena de flors, a l’altre. La clau, agafar-lo abans no caigui al terra i es cremi per sempre.
– Les herbes aromàtiques també prenen molt protagonisme aquesta nit. Unes quantes herbes aromàtiques que poden ser revetlles, romaní, lavanda o llorer entre altres, han de deixar-se en remull en aigua durant tota la nit, per a l’endemà, rentar-se amb elles.
– Un trèvol de quatre fulles sempre és senyal de bona sort. Però si en trobes un la nit de sant Joan, serà un amulet que atraurà la felicitat tota la vida.
– Recollir aigua d’una deu el matí següent a la revetlla de sant Joan, assegura per a aquesta aigua propietats curatives.
– El misteri de les tres patates. La nit de Sant Joan han de deixar-se una patata sencera, una pelada i una esquinçada sota el coixí. L’endemà, sense mirar, hem d’extreure una de les patates, la que toquem primer. Si traiem la sencera, el nostre any serà molt pròsper, si traiem l’esquinçada tindrem a parts iguals moments bons i no tan bons. Però molt de compte si escollim la pelada. Significarà que no tindrem un bon any, i haurem d’esperar al següent, per a aconseguir una mica més de fortuna.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Sa Revista.