La tradició ens diu que és la més freda de l’any. Normalment, els pagesos solen encertar-ho. En la tradició catalana, és la que inclou els dies 13 (Sant Hilari), 15, 16 i 17 (Sants Pau ermità, Maur i Antoni Abat). Des que el món és món, la iconografia ens els representa lluint barbes molt atapeïdes. També hi trobem sant Fruitós, Sant Sebastià i Sant Vicenç de Jorqueras, els dies 20 i 22.
Diu la paremiologia que "la pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts / per la setmana dels barbuts governen els tres germans: moquina, tos i amagamans / els qui neixen a la setmana dels barbuts són molt peluts / per Sant Antoni, fa un fred del dimoni / i per Sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar".
Els adagis són un baròmetre perfecte de la intel·ligència natural, del saber popular i de les vivències ancestrals. Mai no ens enganyen. Com que ignoren allò del canvi climàtic, continuen anunciant el temps sota el perill de quedar obsolets, com un record que passa.
Enguany, fa ben pocs dies que hem patit fortes nevades, fred intens i pluges que ens han omplert rebé tots els pantans. Millor que s'abraoni el territori sencer. Tot plegat ens garanteix aigua de cara a primavera i reserva hídrica per una terra que, mesos enrere, era assedegada. Ens alegra veure borrasques i mestralades que van clapejant els mapes meteorològics.
Si referim al jovent actual que, 60 ó 70 anys enrere —a les vivendes— no teníem calefacció diran que els estem enredant. Molts d'ells ignoren --i no volen saber-- què són els penellons, a mans i orelles. Sabran alguna vegada què és un fred de pebrots, com Déu mana?
A hores d'ara, tot pren els rivets "light". Àdhuc, abduïts per teories destirirades d'ecologistes i/o animalistes, pregonen poder celebrar una "Festa dels Tres Tombs" sense cap mena de bestiar. Diuen que se'l maltracta o se l'estressa. Estan carregats de punyetes.
Tota la classe política s'omple la boca dels perills del canvi climàtic. No té la decència d'assumir la seva inoperativitat de fa un munt d'anys. Ara, correm-hi tots i "fem pinya"! Quina manera més burda d'enfotre-se'n de la gent, camuflant tots i cadascun dels errors i oblits que hem d'imputar al seu "passotisme" inútil!
Tant de bo que els glaci la vergonya! Potser pensarem que el calendari de la natura es trasbalsarà. Que poden perdre sentit no sols els refranys sinó algunes altres dades associades a determinats fenòmens meteorològics. Esdevenint una pèrdua irreparable, només ens restarà el trist consol del "què hi farem". Mentrestant, encara arribarem a trobar algun bandarra entossudit que nega el propi canvi climàtic, com la ultradreta casposa. Au va! Que Déu ens agafi confessats! De mostra o penyora, ja tenen aquesta setmana, any rere any. Que prenguin nota! O potser que n'aprenguin (en una dita "made in Joan Laporta", que em peta de riure).
.- La foto de esta noticia pertenece al banco de imágenes de DepositPhotos.com