El debat sobre la conveniència de construir (o no) camps de golf sempre sol ressuscitar quan vénen eleccions. Sempre hi ha qualcú disposat a afirmar de franc que transformar algunes (moltes) tanques de llaurar en prats de gespa ens salvarà de tots els mals econòmics i laborals.
Aquest debat no ha anat, gairebé mai, més enllà de fer un poc de fum de formatjada. Perquè quan ha estat legalment possible fer camps de golf (i ho ha estat durant molt de temps), cap dels molts promotors de la nostra salvació s’ha decidit a invertir ni un ral per dur-nos el manà golfista.
Quan mana l’esquerra, el PP sol treure el tema dels camps de golf en processó per fer creure que no volem deixar fer res mai a ningú. I ara que a Menorca mana la dreta (tot i que ho faci amb el comandament a distància, des de Palma) el debat ja li va bé al PP per mirar d’emmascarar la seva incapacitat per reactivar l’economia. I açò que el President Tadeo ho havia de resoldre tot amb la (fa tres anys i mig) molt urgent reforma del Pla Territorial! Res de nou.
Les propostes sobre els camps de golf sempre solen dur afegida la lletra menuda d’una urbanització (hotelera i/o residencial) per tal d’agrair la seva proverbial generositat als promotors de la nostra salvació. I a la darreria hi hem afegit la lletania de què els camps de golf els hem de fer a la menorquina, com si es tractés d’un perol de calamars.
Hem de transformar camps de conreu en camps de golf, però a la menorquina. Es tracta de respectar, afirmen, el medi ambient (tot regant amb aigo depurada), les parets seques, els ullastres i d’altres elements distintius del camp menorquí tot fent-los compatibles amb la practica del golf. És tot un avanç en un debat social per altra banda ben necessari.
En una taula rodona que es va fer l’altre dia a l’Ateneu, un promotor de la via menorquina del creixement (urbanístic) a través del golf ens va alliçonar sobre la necessitat de deixondir els menorquins de l’apatia congènita que ell troba que patim i culpa de la qual no progressam tant com ell voldria que ho féssim. Per legitimar la seva crítica a la nostra (segons ell) endèmica indolència, va llegir un fragment d’una carta de l’armador maonès Joan Taltavull on, a mitjans del segle XIX, ja posava en qüestió la nostra empenta.
El ponent partidari del golf va afirmar a l’Ateneu que hi ha prestigiosos promotors de fora disposats a fer camps de golf a la menorquina, cinc o sis per anar bé. Però va obli-dar una cosa: si ara podem parlar de fer (o no fer) camps de golf a la menorquina és gràcies, precisament, a açò que ell (i alguns assistents que l’aplaudien) consideren apatia dels menorquins. És aquesta suposada apatia, precisament, allò que ha permès salvar el paisatge del què ara vivim, les platges verges i el Camí de Cavalls. És l’apatia que envegen tants d’indrets amb molts camps de golf estàndards, calcats uns dels altres, amb entorns destrossats.
En el mateix debat, la Consellera d’Ordenació del Territori va dir (i el President Tadeo feia que sí amb el cap) que el territori està per emprar-lo. Segons la Senyora Vidal i el promotor, fins ara no ho hem fet (no hem emprat com toca el territori, tot transformant-lo en negoci) per culpa de l’apatia que les menorquines i menorquins patim des de fa molt de temps. N’hi ha qui d’aquesta apatia en deim seny.
