L’eliminació del canal de notícies 3/24 és un fet. Potser será el dia 1 de gener just després de les campanades o tres mesos després per la prórroga demanada pels antenistes. Serà una desaparició que es farà gairebé enmig d’un silenci social. La qual cosa em fa plantear què és pitjor eliminar un canal en català o que la gent calli perque o no l’importa o està ja tan acostumada a empasar-se les bejenades dels qui manen que ja no els ve d’aquí.
Jo els demano que facin una mirada 17 anys enrera. El 1997 quan vaig arribar a Menorca jo podía veure sense problemes TV3, Canal 33, Canal 9 i Punt 2. No hi havia cap impediment per poder escoltar diferents parles de la mateixa llengua que rallem aquí. Què ha passat d’ençà llavors? Els Governs de diferent signe van anar retallant aquesta oferta televisiva com si el català molestés. Tot i que suposo que el que molestava de veritat era no poder controlar un mitjà de comunicación (per uns) propaganda (pels altres, en la seva majoria polítics remunerats).
Es van viure moments absolutament matussers com fer el canvi de freqüència del Canal 33 la mateixa nit que donaven un reportatge sobre la Guerra Civil a Balears. Aquesta la va fer el Govern Matas.
Després va venir IB3. El que havia de ser tancar el cercle i premetre escoltar el català en totes les seves varietats va pasar a ser l’excusa perfecte per anar retallant emisions en català. Primer van ser els partits de futbol de primera. Després van ser totes les retransmissions esportives, partits de 2ª B inclosos. Li van seguir les películes i sèries. I el que retallava el PP els Governs del Pacte no ho van reposar.
No discutiré que hi havia un tema de drets televisius que podía afectar, com tampoc és discutible que ningú va tenir la voluntat real de trobar una solució. A més, si es disminuia la oferta dels canals autonòmics de fora s’havia d’incrementar l’audiència d’IB3. Al manco aquesta era la teoría. A l’hora de la veritat…
El següent cop contra la llengua catalana (amb totes les variants pròpies de les Illes) va ser la progresiva castellanització de l’ent autonòmic balear. Encara és l’hora que algú expliqui el sentit de tenir una televisió propia de les Illes on no es faci tot en la nostra parla. Per veure películes, sèries i documentals en castellà hi ha els grups mediàtics de Mediaset i Antena 3, sense oblidar TVE. I si ens endinsem en el món de la televisió per cable ja ni en parlem.
El resultat final és que estem a punt de predre pluralitat informativa i una oferta en la nostra llengua en el que sembla un atac sistemàtic prepetrat per l’actual administració contra la nostra llengua.
Potser exagero. Però potser amb aquestes quatre pinzellades encara em quedo curt.
No es la primera vegada a la historia que l’idioma català pateix atacs ni el primer cop que el supera. Sempre ha sortic enfortit de le agressions per una sencilla raó, perquè ha recordat als catalans que han de lluitar per preservar la seva llengua.
Mercès Jordi per mantenir-os…desperts. El primer símptoma d’anèmia cultural és no parlar bé la llengua que ens esculpeix i conforma, esdevenint “lite” que porta sacarina per la malaltia.
Ja era hora de que sprt